Nocturna Pla de la Calma [9 març 2011]

Tenia pendent de fa molts dies escriure quatre línies de la Nocturna del Pla de la Calma. Amb la tonteria ja fa 3 mesos que la vam fer, però mai és tard per escriure el que no està escrit...

Si fa mig any enrere escrivia en aquest mateix bloc com acabava acullonida d'una nocturna (http://esterbonmati.blogspot.com/2010/07/les-nocturnes-encara-no-son-lo-meu-sant.html) i de la necessitat de superar-ho, aquesta no començava gaire millor...

Només començar a pujar al Pla de la Calma, la boira es va apoderar de nosaltres, el cotxe i la carretera. Hi havia tanta boira que no es veien els llums de la resta dels cotxes del pàrquing fins que hi eres al damunt...
Jo corria amb un frontal, força nou, i que tenia ganes de provar, que només l'havia utilitzat en algun entrenament o raid (però no sola...)...

Sortida dels bons (amb boira)

Primer surten els bons que fan la llarga, jo no m'atreveixo a la llarga, i menys amb l'experiència anterior i la boira!! Quedem quatre gats a la curta, que sortim més tard... això també vol dir menys llum.

Encenc el meu frontal i sembla que fa menys llum que la resta, però no em preocupa massa. Ens donen la sortida i arrenquem tots a còrrer, amb un moment, i sense adonar-me'n em quedo sola ja a la primera fita. On son??? com cullons han desaparegut tots tant ràpid??

Atacant la primera fita (continua la boira)

Començo a mirar mapa, això fàcil, però a la que intento mirar més enllà del mapa, no veig res, res de res... ni camins, ni arbres... la llum del frontal brilla amb la boira i tinc al davant una cortina blanca que no em permet veure més enllà. Intento buscar les primeres fites, anant a rumb directe, no sóc capaç de veure més...
Evidentment em perdo, haig de trobar una tanca i no la trobo, no em puc resituar perquè no veig res... Finalment acabo trobant el tancat, faig rumb directe a la fita, no la trobo, dono alguna volta fins que ja no sé a on sóc. No veig ningú... Intento tornar a la valla, però vaig una mica desorientada.. l'acabo trobant, torno a atacar la fita, no me'n surto... decideixo abandonar, no veig res, no sé casi ni on sóc... fins que.... me'n recordo que el frontal té regulador de potència!!!!!
El poso al màxim, i em dóna la sensació que hi veig molt més, per tant intento tornar a atacar la maleïda fita. Ara surt gent de pertot arreu... però d'on surten aquests?? no havien arrencat a córrer?? La trobo!

Segueixo, sembla que amb una miqueta més de llum vaig més bé. Trobo les següents, em vaig trobant gent... i anem fent fites. Arribem a la part de dalt, aquí no hi ha gens de boira, aprofito per augmentar el ritme, ja que estic fent una cursa de pena... però de seguida comença la baixada... i torna la boira.
Prou bé fins que alguna fita es resisteix, i ja al tram final faig rumb directe a l'arribada, intentant seguir un camí entre la boira, però l'acabo perdent, o més aviat l'acabem perdent perquè som 3 que ens hem ajuntat...
Me n'adono que estem més avall del que hauríem de ser, que l'aparcament ens queda just a sobre, però que no el veiem, pugem, passem per l'arribada, anem a marcar l'última fita, i META!!

Arribada (continua la boira)

Les condicions no eren pas les millors per retornar a les noctures, però acabar trobant totes les fites en aquelles condicions, van fer que recuperés els ànims per seguir amb les nocturnes!! I també demostrar l'encantada que sóc.. que no me n'adono que tinc el frontal al mínim fins que ja abandono...

Em queden forces aventures pendents, a veure quan puc escriure...