dimecres, 21 de juliol de 2010

Les nocturnes, encara no són "lo" meu [Sant Julià de Vilatorta]

Jo xula de mi, sempre m'apunto a tot, sense pensar massa en les conseqüències. A vegades peco per massa atrevida i decisiva, i això és el que em va passar a la cursa d'orientació nocturna a Sant Julià de Vilatorta...
Quan vaig saber que es feia una nocturna, vaig tenir clar que hi aniria, i a l'hora de triar el circuït, em vaig apuntar al més llarg, sense pensar massa... ERROR!

Ens donen la sortida a les 9 del vespre, encara és clar, i per tant el començament sense problemes... o bé... així semblava que seria... però em va costar entrar molt al mapa, i vaig començar anant molt a poc a poc... Cosa que no em va permetre aprofitar del tot l'estona llum i de seguida se'm va fer fosc...
Em vaig quedar al mig del bosc, sola, amb un frontal amb poca llum, això sí, amb el mapa i la brúixola, que sembla que amb això tens tots els problemes arreglats... doncs no! perquè de què serveix un mapa i una brúixola si no saps a on ets? meeeeec!
Llavors el frontal es va ajuntar a la festa, i va començar a fer poca llum... o sigui que passo a fer servir el frontal de recanvi... que resulta que feia molta més llum que el frontal "bo".
I quan ja estava ben perduda, res no em lligava per enlloc, i ja decidia tornar al poble intentant trobar la carretera general, fos per on fos... i acabar d'una vegada amb la cursa... em salten uns animalons grossos, marrons i peluts, que ens costaria saber qui estava més espantat si ells o jo!
Després vaig saber que era un animal del UEVIC que es passejava pel bosc sense frontal! deu ni do aquest també!


Com és d’esperar, no vaig trobar totes les fites... algunes les vaig deixar perquè a l’hora d’atacar els sorollets del bosc no em van acabar de fer gràcia... les altres... perquè només d’entrar a la zona d’atac ho vaig veure tant difícil de trobar amb el frontal que portava i estava tan rallada que ho vaig deixar estar...

Bé, m'han marxat les ganes de tornar a fer una nocturna tant llarga i sense ningú que m'acompanyi per una bona temporada... Tot i així... sóc com sóc... i sé que la pròxima que surti no me la perdré!

3 comentaris:

  1. jjeje Tu ves-te apuntant sense pensar-hi! La pròxima vegada en comptes d'uns animalets petits potser serà un pedazo de bicho que millor no el vegis!! :)

    ResponElimina
  2. vinga va!!! no et dessanimis, les nocturnes sempre son complicades, amb aquella sensació de soletat, en algun moment una mica angoixant fins i tot, ufff... pero no passa res, es normal.
    apa, ens veiem a la pròxima, i que sigui a la llarga també!!!

    ResponElimina
  3. Bueno Ester, les nocturnes son molt diferents que de dia!!! La veritat es que el terreny canvia totalment i s'ha de fer de mica en mica, ja saps als raids quan anem de nit com hem de filar prim!!! Salut!!

    ResponElimina