divendres, 11 de febrer del 2011

24h; 23:36:37h! [THE WILD BOAR '11]

No us la perdeu aquesta! En un estat lamentable, després de passar uns dies de llit (per un queixal... no sabia que es podia estar al llit per un mal de queixal!!! argg) i després d'un refredat.. i per tant sense poder entrenar gaire... me'n vaig a intentar aconseguir un dels reptes més grans m'he plantejat mai, una rogaining (*veure descripció de rogaining al final) de 24h non-stop, i en el meu cas... ja va ser complicat abans de començar!

Convèncer algú per fer les 24h no va ser gens fàcil, però ho vaig acabar aconseguint! A partir d'aquí i fins començar, semblava que tot hauria de ser fàcil... però en el meu cas m'agrada complicar-me les coses abans d'hora. Vam decidir passar la nit abans de la rogaining a la zona de competició, doncs ho tenim a casi 3h... La meva sorpresa va ser rebre una trucada dels de casa... ja passat Manresa, direcció L'Espluga... Em truca la mama, i em diu: No t'has pas deixat una bossa? i jo pensant-me que em feia conya, li dic que no... i em diu que a casa, hi ha una màrfega, la motxilla que porto per córrer, moltes bambes, frontals, manta tèrmica, guants, gorro, el sac de dormir... No m'ho puc creure! m'he deixat la bossa sencera de material obligatori!! Després de mitja hora de trucades, aconsegueixo  trobar la manera de fer arribar el coi de material a l'Espluga. Doncs sense el material obligatori, i les bambes (perquè anava amb unes de carrer super cutres), no podria sortir a córrer! Dono altre vegada les gràcies a en Marc i la Raquel, i a la mama, que van aconseguir fer-me arribar el material! I l'altre Marc, que em va deixar un sac per passar la nit!! que vam dormir de divendres a dissabte en un castell fred, molt fred, i em va anar de conya. Aquella nit, la mínima va ser de -10º...
NOTA: No és recomanable deixar-se el material a casa.

(eh! que ja tinc bambes, i gorro, i frontals, i motxilla....!!!)

Dissabte a les 10 ja donaven els mapes, però nosaltres vam tenir problemes amb el cotxe, que va quedar tot, tot congelat i no es va engegar, no podíem ni emplenar les camels, perquè l'aigua estava tota congelada, no estàvem ni canviats, jo no tenia ni el material, ... vaja.. que vam anar a buscar el mapa passades les 11... A partir d'aquí, buscar quina era la millor ruta, on aniríem primer, quina zona faríem de nit, les hores que passaríem pel hash, què menjaríem, ... tampoc vam tenir temps de decidir masses coses, però tan és, teníem 24 hores per acabar-ho de decidir!


("Avaiam onte" tenim les fites....)


La idea era poder passar dos cops pel Hash House de nit, per tal que no es fes tant llarga. Ho dividim en 3 parts. Les primeres 10h faríem la zona est, visita al Hash, una volteta de nit per la zona sud, visita al Hash, i la tornada que veuríem el temps que queda per saber la quantitat de controls a fer...


(Tira la foto ràpid.. que encara ens queda molt a decidir!)

L'objectiu que ens havíem proposat era primer de tot, acabar-la, i segon, no parar a dormir al hash, parar a descansar i menjar, però NO dormir, aquests eren els resptes. Com que físicament no estem preparats per aguantar 24h corrent com animals, el punt fort era la orientació, l'elecció de ruta, i cap dur per aguantar 24h trotant i caminant. Ja ens imaginàvem que seria dur aconseguir-ho. Per nosaltres era més important aconseguir el repte personal, que els resultats a obtenir-hi, doncs de fet, vèiem que no hi teníem res a pelar...

Així doncs, a les 12h ens donen la sortida amb el campanar de l'Espluga Calva, i apa, sortim a buscar fites!


(Els que s'atreveixen amb les 24H, quants acabaran?)

Les primeres hores les vam passar bé, vam tirar cap a buscar les que patiríem més desnivell, ja que estàvem frescos, però també vam veure (a mi em va costar acceptar-ho), que arribar al hash més tard, i potenciar la zona est que hi havia fites amb puntuacions més altes era bona opció. Així ho vam fer, clar però, que si allargàvem l'arribada al hash, necessitaríem per exemple, més aigua! Doncs una cosa tant evident i fàcil com això (quan tens marcada l'aigua al mapa) va resultar ser un gran problema, ja que a les 6 de la tarda, totes les fonts estaven CONGELADES! Vam acabar aconseguint aigua d'una casa, però què passa amb l'aigua de la camel a tant baixes temperatures? que també es congela!!! total, que teníem aigua, però no sortia pel tub... l'organització havia deixat garrafes, però també es congelaven, havien marcat les fons al mapa, però l'aigua no sortia... Ah! i nosaltres, sort que vam posar inconscientment els entrepans en bosses de congelar... doncs també començaven a congelar-se...!!
NOTA: Si feu una rogaine al gener, a ple nit tindreu l'aigua congelada... solució... termo?¿? a nosaltres al cap d'1h el termo també estava ben fred!! Podeu posar el menjar en bosses de congelar.. que per això serveixen, per congelar!

En aquest punt, ja estàvem farts del terreny i això que ja era conegut d'altres vegades...  i al cap de 6hores, podem dir, que just acabàvem de començar.... El terreny... què us haig d'explicar als que hi éreu? ja ho sabeu prou.... Pels que no hi éreu... un terreny d'arbustos baixos que punxen molt, amb moltes feixes, sovint impassables, i els boscos també bastant impassables. Alguns atacs, per no haver de donar gaires voltes, vam optar per fer-los pel dret,  i sense miraments travessàvem aquells boscos que més d'un cop vaig pensar que ens acabarien segrestant! i cada cop el mapa en sortia més mal parat... fins al punt que alguns camins no sabíem si se'ns havien esborrat... o és que no hi eren!


Amb unes 10h, ja ens havíem plantat a la cantonada est del mapa, amb una bona pila de fites i a punt per fer la 93 dalt d'un turonet molt xulo, on semblava ser militar, però crec que al final va ser més un castell o semblant... aquí se'ns va fer fosc. O sigui que a treure frontals, gorros, polars, guants i afinar bé la orientació, que la cosa comença a tenir "xixa" i la nit serà mooooolt llarga.
NOTA: El millor que vaig posar a la motxilla van ser els guants d'esquí, i el gorro super gruixut, potser la gent us mirarà raru.. no us preocupeu, però així segur que no teniu fred.


Tocava tirar cap al hash house, fent el màxim de controls possibles, i arribar-hi cap a les 12 de la nit per primera vegada. Passem per una zona impressionant, plena de molins de vent d'aquells que generen electricitat, i just quan hi som als peus es posen en marxa, fent uns sorollets de pel·lícula de por... cal dir que aquestes maquinotes són gegants! i si mai teniu l'oportunitat de ser-hi just als peus, veureu la gran velocitat a la que volten! són impressionants. El que també era impressionant era el cel, tot "despejat", atapeït d'estrelles, genial, un moment que recordaré durant temps.... però per altra banda.. també significava fred, molta fred! potser massa.. calia buscar el cap de setmana tant fred per fer la rogaine? ;-)


Amb poca estona començo a notar molèsties a un peu, però no dic res... segur que és tonteria... Feia tant fred, que hi havia moments que o ens posàvem a córrer per entrar en calor, o es començava a notar el fred com pujava des dels peus i s'anava apoderant de tot el cos. Dur, però suportable. Encara no estàvem especialment cansats, amb els ànims a tope, i psicològicament bé, bé, fins que ens trobem en una zona de murs pràcticament impassables, jo crec que feien uns 3 metres d'alçada? no sé si em passo.. però eren molt alts...  Dilema.. què fem? ens enfilem? o anem a donar la volta? vam optar per escalar-los, no esperàveu menys no?? Buscant zones on l'alçada no fos tant elevada, i amb l'ajuda d'algun arbre, vam aconseguir passar-los sense massa problemes... però ben rallats. Per acabar-ho d'arreglar, em salta a sobre una branca bastant gran, plena de punxes, a la cara! Quina ostia me'n vaig endur! (sense comentaris...).
Amb una estoneta, el peu em va començar a molestar bastant més del normal, fins al punt que vaig demanar de parar, per veure què coi hi tenia, resultat: Inici de butllofa, ups! i a la farmaciola no hi he posat els compeeds! solució: Aguantar fins al hash. Quin remei... després de tantes esgarrinxades, branques que salten a sobre, alguna que altra caiguda tonta... no venia tampoc d'una butllofa! L'arribada al Hash ja començava a ser bastant desitjada.
NOTA: Empleneu-vos la bossa de compeeds gegants!


Ens ajuntem una estona amb els Hop Hop, que els anàvem trobant cada dos per tres, i fem alguna fita junts, no? ja no ho recordo, em sembla que aquí em va començar a venir soneta... o em feia tant de mal la butllofa que no podia estar per tot alhora... tot i que el mapa no el vaig perdre cap moment de vista... bueno.. casi!


L'arribada al Hash la recordo especialment emocionant, no us podeu imaginar què és veure el poble ja de lluny, després de 12h voltant, amb un fred que pelava.... i al entrar..  no ens ho podíem creure!! Hi havia espaguettis, pizza, caldo, fuet, truita de patates, i... coses per beure! aquarius... nestea... IMPRESSIONANT!!! no vam haver d'anar a buscar ni el nostre menjar! Bé, la ratafia sí que la vam agafar (jijiji)... també hi trobem una bona pila de corredors, que semblava que havien muntat una festa, alguns amb alcohol inclòs (eh! ja sabeu per qui va això!) En resum, allà hi havia una festassa... i nosaltres arribant tard! Ens trobem també a la Raquel i l'Imma, que havien fet les 6h i ens van venir a veure, quina il·lusió trobar-les, i és que després de 12h, i encara amb 12h per endavant, el més petit detall, sembla el millor regal que et poden fer!


Una mica de conya amb la resta de corredors, menjar tot el que entra, i també intentar arreglar la butllofa.
No tenia agulles, per tant vaig haver de foradar-la amb la imperdible del dorsal, per treure el líquid, però massa tard, la butllofa s'havia fet massa gran i al punxar-la es tornava a tapar, vaig optar per apedaçar-la amb compeeds (doncs ni amb un, ni amb dos, se'n feia prou....) i esperar que no empitjorés!
NOTA: Envieu fil i agulla al Hash, no cal enviar una mama que cusi, és fàcil!


La sortida del Hash va ser dura, ja que vam passar d'un entorn amb menjar a "tope", calefacció a "tope", gent per totes bandes.....  a les bardisses punxegudes, els -8º en que estàvem, amb l'aigua de la camel altre cop congelada.... i només amb la companyia de la llum del frontal... La sortideta devia durar unes 5 hores... llargues, i les més dures de tota la rogaine.
Vam voler anar a la fita 70 i pico que es trobava al final d'un esperó ple de pedrots i vegetació molt espessa, vam baixar com vam poder, casi llençant-nos de caps, encara no sé com no ens vam fer mal... perquè realment era una fita molt "guarra" i més atacant-la des de dalt! Fita per celebrar!
Ah! per cert! l'organització es va currar uns reflectants per les fites molt ben parits, sort en vam tenir dels reflectants en algunes fites!




Amb unes quantes fites més dins l'sportident, el peu em va tornar a emprenyar bastant (tirant a molt!), ja no podia posar-lo bé, portava moltes hores caminant de puntetes i corrent també de puntetes, i el bessó i la planta ho començaven a notar, aquí va ser quan vaig començar a patir de veritat, fins al punt de dubtar de si podria arribar a meta amb l'únic peu bo que em quedava, i vaig demanar de tornar al hash a descansar, ja que sinó no em veia capaç d'arribar a meta... Així ho vam fer... tot i que no va ser directe tampoc.... i vam aprofitar per fer alguna fita més! jejejeje és que ens agrada patir! 


Veure'ns córrer a aquelles hores de la nit, també era divertit, doncs corrent anàvem més lents que caminant! tots dos ho sabíem... però cap dels dos gosava dir-ho... el cas és que fent veure que corríem semblàvem més forts, i feia marxar el fred, que també és important!


Al Hash pensava estar-hi una horeta, per descansar bé el peu, i agafar forces per arribar a meta amb les millors condicions possibles, però no va resultar ser massa així.... Quan vam arribar l'organització ens preguntava si ja havíem descansat, i els vam dir que no... semblava que no s'ho creien massa... però què passa, que tothom se n'ha anat a dormir?? doncs es veu que sí, la zona de dormilegues estava a petar!!! Nosaltres... a la nostra... Què passa? amb la fresqueta que fa a fora.. qualsevol s'està a dins calentonet!!
Aquí vam tornar a recuperar forces, jo només vaig agafar un got de llet, amb dues cullerades (soperes) gegants de cafè, i algun cereal... hauria hagut de menjar més, però no ho vaig fer... Temps de descans: 40min.


Sortim amb la intenció d'arribar com puguem, fent un parell o tres de fites que queden de camí, comencem a trotar, i osti... no em fa mal res, estic de conya, apretem?? jijiji Anem a fer la primera fita que ens quedava més o menys de camí, però em veig forta per fer-ne més, o sigui que acabem fent la 88, la 32, 79, (ja em demanen que baixi el ritme o sinó sí que no arribem...), 65, 89, 37 (la butllofa em torna a fer mal..), 57 i jo ja no aguanto més el dolor, deixem una 40 i pico que ja seria massa... i META!!!
Ni jo em puc creure com hem aprofitat les últimes hores... ja ho diuen algunes llegendes... que sempre apreto al final, quan tothom ja està cansat... A bones hores! De totes maneres... tinc clar que no tornaré a fer bestieses d'aquestes.. de moment!


(A on venen peus de recanvi?, sisplau!)

Hem arribat! ho hem fet! hem aguantat! Al·legria, cansament i fred! Fins i tot la volta a la columna per anar a buidar l'sportident es fa llarga... 

Sense exagerar gaire, canviar-me de roba em devia costar una mitja horeta, llarga... i el material... tot apilonat (de fet... encara l'hi tinc... ;-) ). No posaré foto de la butllofa gegant... fot una angúnia terrible!
Un cop canviada m'apropo discretament a veure les classificacions, i a veure les pallisses que ens han fotut la resta d'equips... i sorpresa inesperada! som 16ens!!?¿ m'ho torno a mirar... si si, 16ens!!! no pot ser... 16ens d'una 60ena! això si que no ens ho esperàvem!

La gent que llegeixi sovint aquest bloc, haurà notat que mai parlo de classificacions, perquè no m'agrada, abans me'n riuré d'una cursa que hagi quedat última que no pas explicar que sóc primera o campiona o altres mariconades... però aquest cop, ha estat un podi que realment m'ha fet il·lusió, i que l'he patit! per tant, us diré que som... Campions de Catalunya en Mixtes! tomaaaa (que vol dir, primers que de tots els equips que eren Catalans, per descomptat hi va haver equips mixtes per davant nostre, però fora de Catalunya o no federats, en realitat 4 equips per davant...).

(Podi de Campions de Catalunya en HO, XO, HV)

Reflexionant en com ha anat tot... i intentant entendre com hem pogut guanyar equips molt més preparats que nosaltres, sobretot físicament... he arribat a la conclusió que clavar totes les fites, estar contínuament tot l'equip orientant sense perdre de vista el mapa, escollir un bon recorregut, no parar a dormir, però parant a descansar, tenir el cap dur per passar les 24h... doncs ha de ser una bona estratègia, i que per molt que corris, si ho fas sense pensar.... no vas bé. Per això m'agrada la orientació! Alguns equips, em va saber greu i tot guanyar-los!

Ningú m'havia comentat res.. però sé que hi ha gent que no apostava ni un duro en què nosaltres acabéssim, i encara menys que obtinguéssim bons resultats, doncs.. que n'aprenguin! Perdoneu! però algú ho havia de dir!

O sigui que per la propera, ups!!... estic dient propera?¿?¿

(Recorregut que vam escollir)

(*) Rogaining: Esport d'orientació per camp a través en el que els participants han
de desplaçar-se a peu,  amb l’objectiu d’aconseguir  la màxima puntuació passant  pels
controls en un temps màxim i un ordre lliure. Sovint és impossible visitar tots els controls, per tant l'estratègia i lectura de mapa és un factor clau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada