dilluns, 29 d’agost de 2011

O'bivwak'11 [11 i 12 juny 2011]

El passat 10 de juny fèiem camí a França, direcció Pélussin (Roine-Alps) a disputar el Raid d'orientació Obivwa'k.

Pels orientadors catalans ha deixat d'existir aquest tipus de prova al nostre territori... fins fa uns anys s'organitzava el Raid d'orientació de Rebost, però es va deixar de fer, i ara sembla que tot s'ho mengen les rogainings.... una llàstima. Per sort, l'Obivwak d'aquest any quedava a prop i ens va permetre anar-hi.

Un raid d'orientació consisteix en realitzar un circuit lineal durant dos dies i dividit en dues etapes, fent nit en una zona desconeguda fins al moment de donar el mapa, on els corredors han de dur tot el necessari i obligatori (tenda, menjar, sac...) per passar la nit perduts on algú hi va perdre l'espardenya.

Un imprevist d'última hora, per part de les meves angines, fan que no puguem disputar-lo com ens agradaria, tot i que decidim no canviar de categoria i fer-lo igualment però caminant. Fins on es pugui.


Arribem a la zona de competició, a on farem nit i a on em veig obligada a guardar per un altre moment el meu sopar, al descobrir una pizzeria brutal al mateix poble ;)


La pizza! ups! massa tard!

Entrem a la zona de sortida, on ja ens donen el mapa però no les coordenades. I és que en un raid d'orientació totes les categories tenen el mateix mapa en el moment de la sortida, i no és fins a un punt concret que et donen els punts en forma de coordenades que mitjançant una plantilla et marques tu mateix al mapa. I aquests punts sí que són diferents per les diferents categories.

El mapa!

Aprofito també per endur-me les meves barretes de ratafia, on podrem comprovar el seu rendiment en cursa.

Just abans de la sortida

Donen la sortida, és ple de càmeres de vídeo, de fotos, gent cridant, gent jove, gent gran i nens, mapes per totes bandes i gent de tot el món. Un raid per tothom.

Comencem a córrer entre la multitud de gent intentant avançar tan com puguem, tot i anar caminant...
Arribem a la zona on reparteixen els punts de control, hem de buscar la lletra B! on és la B? on és? allà!!!
Ens llancem sobre la senyora gran, que ja ens coneix del dia anterior d'anar a buscar els dorsals i ens dóna la nostra descripció de controls només del primer dia. Ja que la resta, ens la donaran quan ens donin la sortida del segon dia. Ara es tracta d'anar marcant els punts de control en ordre. Buscant la seva situació amb les indicacions del full, també es dóna la descripció de controls típica d'orientació per saber exactament a on es troba situada.

Descripció de controls dels dos dies

Al marcar les fites al mapa, ens en adonem que les fites són molt tècniques, cosa que ens motiva encara més, amb la condició física que hi vaig... 
Comença la primera etapa!!!!!!

Una de les fites

Les fites les trobem bé, però el ritme que portem ens preocupa de que algun tall de secció no ens deixin passar. Intento trotar a les baixades, però no puc... no em trobo bé per córrer.

Una altra fita

El recorregut es una passada. Boscos nets, molt de desnivell i moltes vistes. Val la pena.
Però arriba un punt on el cansament comença a tenir efecte... I les ganes d'arribar a la zona d'acampada són importants.
Al cap de 6h 43min acabem la primera etapa! rebentats.... però de cop, apareix algú amb un grapat gegant de cireres fresques i ben vermelletes....  que ens revifa de cop!
Muntem la tenda, passem per la zona d'aigua gelada, sopar i dormir! 

El despertar del diumenge al matí és dur... les angines donen la tabarra i encara em trobo pitjor... però tot i així sortim com sigui!!

Abans de la sortida del diumenge

Anem cap a la sortida massa tard, i som al darrere de tot, és a dir, darrere d'unes 2200 persones... això fa que tinguem una sortida molt lenta, intentant avançar tan com es pugui, però hi ha moments en què es fa impossible. Després d'una bona estona de "processó" arribem a la lletra B, just on ens donen la descripció de controls de l'etapa 2.
Cal marcar primer de tot, els controls al mapa.

Marcant controls al mapa

La segona etapa que pensàvem que seria tot de tornada, és molt més llarga i ens fan donar més d'una volta i pujar en més d'un cim. Les fites continuen molt amagades. Passem el pas amb tall horari amb temps de sobres. Pugem un cim, i el baixem per la tartera (ens fa mandra donar la volta pel camí.. i estem cansats..).

Per acabar-ho de rematar, unes quantes voltes més abans d'arribar a meta, amb unes fites que ens hagués agradat estalviar-les!! ;)

i finalment... després de 7h 48min més, ARRIBADA!!! ho hem aconseguit, amb angines i patint moltíssim, però ho hem aconseguit!!!

I ens donen dinar, que agraeixo moltíssim a l'organització, però que ufff és força dolent.... Perdoneu, però algú ho havia de dir!!

I com sempre, aprenent de les experiències que ens fan cada cop més forts.

Dilluns, a Girona és festa, i aprofitem per fer una nit més a França i anar a entrenar als terrenys de le Caylar! i visitar Millau!

Le Caylar

I a l'hora de dinar coneixem en Lluert, un tipus francès un xic antipàtic que em deixa tenir-hi un monòleg amb ell, però al mateix temps molt simpàtic i sense massa por, que per un moment sembla que espera que el convidem a dinar. Us el presento.

En Lluert

Cap comentari:

Publica un comentari