Va ser un cap d'any tan especial i tan esperat, que no puc deixar d'escriure'n quatre paraules...
Feia ANYS, que volia celebrar el Cap d'Any en un refugi i mai aconseguia acabar de convèncer a ningú per fer-ho... la gent vol festa i alcohol... jo volia un lloc on només hi arribés qui realment ho sent i valora la muntanya mentre l'està pujant, bé, deixem les cursilades a part.
Finalment aquest 10/11 em va aparèixer la oportunitat, i amb quina força! L'idea era buscar un refugi, lluny ben lluny, que hi arribés poca gent, i a més que s'hi hagués d'arribar amb raquetes, per posar-hi més emoció i aprofitar per fer alguna excursioneta extra amb raquetes el dia següent i ja de pas, també el mateix dia.
"Cuidado" que punxo!
O sigui que també em va aparèixer l'excusa perfecte per no llogar més raquetes i anar directe a comprar-ne unes de noves, una de les altres coses que tenia pendent de molt de temps... vaig aprofitar també l'excusa de la seguretat per comprar piolet i grampons... definitivament el 2011 ja pintava que seria un GRAN any abans de començar-lo :)))
El refugi escollit finalment va ser el dels Estanys de la Pera on sabem que no es farà sopar especial ni res gaire extraordinari, simplement es deixarà portar a la gent cap al que vulgui al moment...
Quedava per acabar de decidir el pic del dissabte, que dependria de l'estat de la neu, que finalment fa ser el pic de la Colilla i un descens 100% orientació (estava tot plè de neu) pels estanys.
En magenta, la ruta realitzada durant els 2 dies. Mapa base: Alpina de la Cerdanya
Dijous pugem a dormir al refugi de la Molina, per tenir més a prop la zona de sortida, que és a l'estació d'esquí de fons d'Aransa. I divendres matí, ben d'hora ens plantem a l'estació, amb les raquetes a l'esquena i la maleta ben carregada.
Ah que sembla que en sàpiga i tot?
Amb poca estona de raquetada, i després de passar per una pista fantàstica de raquetes, arribem al refugi de Pollineres, on es creuem amb la gent que està fent esquí de fons per la pista.
Refugi de Pollineres
Seguim per un caminet que puja directe al Refugi dels Estanys de la Pera. Ja abans d'arribar es pot veure el refugi molt amunt, amb un desnivell important. S'està ennuvolant molt i sembla que no podrem allargar massa la ruta un cop arribats al refugi.
Amunt, sempre amunt
Encara de pujada, una cascada petita però xulíssima
Disfrutant al màxim de la pujada, del paisatge fantàstic, arribem al Refugi dels Estanys de la Pera. Com que el dia no sembla que hagi de millorar entrem amb la intenció de quedar-nos ja fins al vespre dins el refugi.
Arribant al refugi
Però com no podia ser de cap més manera, en aquesta vida, les coses que fan més il·lusió són les menys esperades, i sense adonar-nos-en i encara no sé com... s'aclareix el dia!
El mateix refu al cap d'unes hores...
Sol espaterrant que surt de cop a la tarda
No deixem escapar l'oportunitat del bon dia que fa per arribar al collet de Sant Vicenç. O sigui que tornem a posar-nos raquetes, maleta i material divers i sortim d'excursió altra vegada. Definitivament, l'any 2010 no podia acabar millor, un any que per cert.. no havia començat gens bé.
Surt el sol, per tant, sortim!
El refugi de fons amb l'estació d'esquí de fons també de fons
Camallarga!
Arribem al collet i no ens podem creure tot el que es pot veure des d'allí dalt. Tot Andorra per una banda, que permeten recordar les zones de ferrades fetes uns mesos enrere, i per altra banda la Cerdanya. Em quedo sense paraules.
Andorra de fons
Cerdanya de fons, crec que aquí plorava d'emoció
Un cop fet el collet i abans que es comenci a fer massa fosc i sigui perillós, retirem cap al refugi. Però les ganes de quedar-me una estona més allà dalt us ben juro que hi eren...
Baixada. Rastre + posta sol
Arribem altre vegada al refugi i pràcticament ja ens preparem per sopar. Curiosament comença a arribar gent coneguda. És un equip de raids! Quina casualitat! La cosa cada vegada va a millor si el 2011 continua així el 2011 serà un any increïble. Aquí dalt estem fets tots de la mateixa pasta. Bona gent.
El sopar, no podem pas dir que no fos especial. El guarda es va passar la tarda cuinant. Les campanades les vam tocar amb una olla i un cullerot. No sabeu el temps que feia que m'imaginava aquesta situació cada cap d'any, i finament la vaig poder viure amb la meva pròpia pell.
L'altre cosa que no ens podíem perdre allà dalt, era la sortida del sol. O sigui que ja abans de que traies el nas, el vam treure nosaltres. Feia força fred, però aguanto!!
El primer sol del 2011
Ho recordo ara, i sembla que tot plegat hagués estat una pel·lícula de la màgia que va tenir tot plegat....
El dia a aquelles alçades no s'aixeca massa despert. Tot i així ens permet fer el pic de la Colilla sense problemes. Sort que portem un rumb controlat, perquè amb tanta neu el camí no es veu, i s'ha d'anar amb compte seguint el mapa i el relleu en cada moment.
Pujant al pic de la Collila.
Un cop a dalt, continuen les vistes fantàstiques de la zona. I un descens igual d'increïble que la pujada.
Comença la baixada
La baixada és una mica complicada, però totalment assequible. La neu una mica massa dura, que fa que costi de clavar les raquetes, i un peu mal clavat em faria baixar directe a baix i no precisament amb raquetes...
La baixada és un pèl complicada i perillosa
Descens encantador, pel voltant dels llacs, que no sabem si els hi passem per sobre... pel costat... perquè estan tots tapats de neu i congelats...
Arribem altra vegada al refugi de Pollineres, i desfem la pista de raquetes que ens du fins a l'aparcament.
Realment, el desastrós 2010 no podia acabar millor, i el fantàstic 2011 no podia començar millor.
I els meus 11 propòsits que em vaig fer pel 2011, i que ara, gairebé mig any després, recupero...
- Inici d'any en un refugi -- aconseguit!
- Pic de +3.000m
- WOC '11 -- en tràmit
- Cavalls del vent trotant
- Jukola -- en tràmit
- Pont tibetà i tram extra difícil centellles -- aconseguit!
- Aguantar tota la temporada a elit -- en tràmit
- Rogaine 24h -- aconseguit
- Ruta llarga en BTT
- Marató-O -- en tràmit
- (Aquest últim no el publico ;) )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada