dijous, 8 de setembre del 2011

Jukola: Relleu-O contra 1000 descontrolades! [18 juny 2011]

El 16 de juny d'aquest any és un dia per recordar, no perquè fos el meu aniversari, ni perquè el dia anterior hi hagués hagut un eclipsi de lluna, ni perquè tardés uns 15 minuts en saber com entrar a un pàrquing de cotxes ... res de tot això.
És important perquè a les 5:30 del matí ja estava avorrida a l'aeroport de Barcelona esperant els avions que em durien fins a FINLÀNDIA! però no només a Finlàndia, sinó al JUKOLA!

El Jukola és una cursa d'orientació per relleus, que es fa cada any a Finlàndia i a on hi ha equips de per tot arreu. La competició en sí és coneguda més per la qualitat del terreny i la quantitat de participants, que no pas pel valor del que es guanya, ja que per la majoria d'equips el més important és participar-hi, mentre que per uns quants el més important és la fama d'estar el més a prop del podi possible.
Es disputen dues proves: el Venla i el Jukola. El Venla són els relleus de les dones, que correm de dia i en relleu de 4 persones, i abans que surtin els nois.
El Jukola són els relleus dels homes, que surten a les 11 de la nit, i en relleus de 7 persones, el qual vol dir, que bona part es fa de nit o quasi de nit. Recordo que a Finlàndia les nits són molt curtes!

Des de principis d'any que tenia claríssim que volia anar-hi, d'aquest any no podia passar. Però al club no es va animar ningú, i no hi va haver manera de fer equip ni amb gent d'altres clubs...
Però a última hora l'equip de l'UEVIC els surt un forat, que jo no dubto en aprofitar-lo!! 
O sigui que aquí teniu a l'equip!

Equip complet!!

L'equip prometia molt: una coixa, una recent 21A, una embarassada i jo que en relleus sempre la cago per nervis... visca!! Per tant, decidir l'ordre de les postes no va ser fàcil... ningú volia fer la posta llarga... ningú volia sortir primera...

Finalment l'ordre va ser:
1.- Ester (pillo, i em toca primera...)
2.- Laura (també pilla, però no tant, li deixem fer el no tan llarg...)
3.- Alba (guanya i li deixem triar el relleu curt...)
4.- Íngrid (diu que vol córrer última per si no pot acabar... si si... ja ens la sabem aquesta... eh!)

Per tant em tocarà sortir primera... això vol dir nervis, nervis i nervis i por de fer-ho malament. Per altra banda, sortir primera és un espectacle... i tindré la sort de poder-hi ser pel mig!

Així doncs dijous al migdia arribo a Helsinki després de fer unes quantes voltes entre aeroports i de tenir algun imprevist, però ben tipa, ja us dic jo que amb Lufthansa segur que no passeu gana!
El que queda de dijous el passem visitant Helsinki i menjant en llocs que no serien finlandesos precisament...  Diuen que Finlàndia és el paradís de l'orientació, jo a part d'engegar la TV i veure que estan transmetent no sé quins campionats d'orientació, no vaig notar que fos tan i tan com diuen...

Divendres comença la festa! ens presentem a la zona de competició per entrenar una mica i començar a saber llegir els mapes finlandesos. 

La zona de competició es una passada! jo que sóc una "novata" al·lucino amb el tema. Han muntat una ciutat del no res! Hi ha botigues immenses d'orientació, restaurants, centenars de tendes militars per dormir, dutxes, sauna...
Aprofito (algunes ho van aprofitar més que jo...) per anar de botigues una estona, que hi ha unes gangues...

Aquesta és la zona de tendes militars que munta l'organització


Els punts d'aigua i WC amb globus perquè els puguis veure de lluny!


Després de flipar-nos per la zona de competició, sortim a entrenar! bé... a intentar-ho...
Les sensacions no són gaire bones, cada vegada que em poso a córrer em perdo, si vaig caminant.. no em lliga tot... i també m'acabo perdent... no ho tinc gens clar...
Per sort, la resta també tenen problemes amb els mapes i no em sento tan sola... ;)

El dia de la cursa arriba, són les 8h del matí, plou, tinc el sac moll i unes 20 pessigades de mosquits a la cara (els meus "amics" de la tenda s'han posat repel·lent i no m'han dit res!!!) i també tinc clar que si no surto a fer el model event (entrenar a una zona molt similar de la competició) estic perduda en cursa segur. Em costa, però aconsegueixo posar-me les malles i agafar la brúixola i l'emit. Potser no acabaré d'aprendre a moure'm per aquests terrenys però almenys sabré com fer servir l'emit.. 
[L'emit és el xip que fan servir aquesta gent per guardar els temps (nosaltres fem servir l'sportident) i s'ha d'encaixar en una direcció en concret a la base, sinó no entra... aquí amb els forats ho tenim més fàcil! ;)]

Això és un "trastu"EMIT

Torno d'entrenar xopa, però contenta. Finalment he començat a saber moure'm per aquests terrenys sense perdre-hi molta estona. L'hora de la sortida cada vegada és més a prop. Nervis. Molts nervis!
Són casi les 12, la sortida és a les 14:10h. Per tant em començo a preparar. Continua plovent moltíssim.
Menjo un entrepà de fa 3 dies que trobo a la maleta i alguna cosa més que arreplego. 

Arriba el moment, toca anar cap a la sortida. Tots m'acompanyen, estic molt nervi! Arriba un punt que ja només podem continuar la brúixola, l'emit i jo... miro els companys i em llanço a la guerra!
Els de l'organització em diuen coses amb finès, jo no entenc res, només em limito a dir: ok? ok ok... jo continuo si no ok, ja es queixaran no? L'emit només es neteja, no es comprova, i a més l'enllacen amb un codi de barres del dorsal.. tot plegat una mica manual... 

Abans de sortir, semblo feliç, però estic cagadíssima.

Primer de tot me'n vaig a veure si puc saber on és el triangle, la meva principal preocupació, perquè si sortim 1000 ties esverades i no veig el triangle què??? això era el que més em preocupava... però el veig! el podem veure abans de sortir, bé, això em tranquil·litza... 

Un cop vist el triangle, no sé què haig de fer, n'hi ha que corren i n'hi ha que caminen direcció sortida. Faig unes quantes rectes trotant però de seguida vaig cap a la sortida perquè em preocupa arribar massa tard i perdre'm alguna cosa... Pels altaveus diuen coses, quan xerren amb finès no entenc res i quan ho fan amb anglès, estic tan nervi que tampoc, ai per favor, que ens donin la sortida ja!!!
Veig que les noies s'esperen al final de la super pujada, doncs jo també... 


Aquesta és la "petita" pujada que m'espera fer amb 200 ties per davant i 800 per darrere!

Al cap de poca estona xerren més  i veig que baixen la super baixada, doncs jo també!

Baixant! una mica preocupada... tot s'ha de dir!

Però alerta, que es queden davant els mapes i encara no es posen al seu lloc! doncs jo tampoc...
El sistema dels mapes, mola. Han fet uns estenedors que van de banda a banda i hi ha tots els dorsals penjats com un fuet posats en ordre... Ara em preocupa no trobar el meu dorsal!! Em poso a mirar la numeració de les files són en ordre però no tinc clar quants n'hi entren per fila... mare meva... ni això sé veure! la cosa promet cada vegada més. 

De cop tothom es meu, ara es posen a buscar el seu mapa, doncs jo igual!! 
Aviam... aquesta fila no... aquesta tampoc.... m'he passat! vaig enrere... una mica més endavant... el tinc!! he trobat el meu mapa!!! Ja estem totes col·locades!

Ara el meu principal problema és saber quan sortim, perquè segueixo sense entendre el finès per molt que ho intento... i el que sí que entenc i que no paren de repetir és: Don't touch de map! Don't touch de map!!
[Mama, tu que no saps Anglès.. vol dir: No toqueu el mapa! ;) ]
Però tothom l'agafa, per tant jo també... no et fot! això sí, sense mirar res! només faltaria que donessin la sortida i em quedés el mapa penjat de l'estenedor!!! jo no el deixo per res del món!

De cop diuen: 15 seconds!!! com??? ha dit 15? ha dit 50? ai mareeeee!!!! I... PUM PUM PUM PUUUUM!!!! 


Us presento a les 1000 descontrolades! Aquí totes mones i mantenint odre... però ja veureu d'aquí a una estona!


Vídeo de la sortida. Apareixo al minut 2:41.


Surto!! Em costa reaccionar, però em poso a córrer a fondo, tan com puc, però quedem clavades a la pujada, hi ha moooolta pujada, rellisca molt, les ties no paren de trepitjar-me, donar-me cops de colze, empentes, estic rebent per tots costats! ara la meva preocupació és sobreviure l'avançament d'unes possibles 800 ties descontrolades!

Comença la pujada!

on sóc? doncs intentant sobreviure! (just al mig, de color groc)

De seguida me'n dono compte que és impossible fer la teva cursa aquí... es fan trens que has de seguir tan si vols com si no vols, i córrer molt, moltíssim! Surto a fondo, mai havia anat a un ritme tan alt en cursa... o més ben dit... ni als esprints encintats vaig tan ràpid! però la competició en sí t'hi obliga, no hi ha elecció. Almenys pel primer rellevista.

Al trobar la primera fita sento un alleugeriment... l'he trobat, bé! amb tanta gent i arriscant una mica massa és fàcil arribar a la fita que no toca, per tant veure que és la meva i que l'he clavat (amb l'ajuda de no sé... 50 persones més? ) m'anima!

A les fites s'hi acumula molta gent i sense gaires miraments, podeu veure un exemple a la foto de l'organització... són unes boges...


Murder in control number X ...

Vaig direcció la segona fita, seguint el trenet que hi porta i que puja el meu ritme de cursa, simplement es tracta de seguir el trenet que porta rumb fix a la fita... i així cada fita.
A la tercera fita em trobo la càmera de TV i la resta de l'equip poden veure des del centre de competició que he sobreviscut fins a la tercera fita! Ja us he dit que la paradeta que tenen muntada és espectacular.
Jo a la TV! :)

La resta de fites prou bé, en alguna em despisto i fa que tingui algun error, i també em despista trobar fites en el meu camí que no són meves, això em fa parar i comprovar que vagi pel bon camí... 
Segueixo porto un ritme més alt del normal per mi... arriscant més del que estic acostumada, i seguint trenets a fondo... no hi ha elecció.

Arribo a les últimes fites me n'adono que la diversió està a punt d'acabar i ho vull disfrutar més! però res... corre, corre i corre!!!  No tinc ni idea de l'estona que porto, no he tingut temps ni de mirar el crono!
Finalment començo a veure la zona d'arribada, marco l'última fita i començo l'esprint. 

Sprintant!

L'esprint és un espectacle, és molt llarg i està ple de gent. Sento gent que m'anima.. ai quina il·lusió veure-us!! Primer pujo i baixo un pont de fusta, que patina molt i pels que se'ns acut anar-hi sense claus i amb la sola ben llisa és divertit, llavors hi ha una recta/corba molt llarga on haig de buscar el forat del meu número de relleu, jo directe a l'1.


Corro tan com puc, a davant tinc dues senyores grans que haig de passar-les com sigui!! Marco meta, i em poso a buscar el carril del meu dorsal per trobar el mapa que haig de donar a la Laura, l'agafo i acabo de córrer per donar-li... no la veig... on és la Laura? on és? la veig!! li dono el mapa i de cop em sento alliberada, relaxada, i emocionada. 

Metaaaa!

Haig de dir que casi em cauen llàgrimes al veure que he arribat i que ja he fet tot el relleu. És una sensació que em descol·loca, mai m'havia sentit així al acabar una cursa...
Fins i tot amb algun remordiment per haver-li endossat ara el mort a la Laura i patint per com li anirà la cursa...

Amb 1:16:52h, a 32:55min de la primera, molt contenta del resultat, però això vol dir posició 807 del total que crec que no és tan bo...

Configuracions del circuit de la primera rellevista


Encara emocionada d'haver acabat, me'n vaig a descarregar els resultats, que segueixo sense entendre el que em diuen... i a buscar a la resta de nenes de l'equip! tinc moltes ganes de veure-les!

I a partir d'aquí gaudeixo de la resta de la cursa... La Laura que patia per perdre's fa molt bona cursa, i es presenta molt d'hora a l'arribada, l'Alba que no pot apretar molt també fa bona cursa i l'Íngrid que patia per no acabar per culpa del turmell s'atreveix a avançar posicions i a portar els trenets de les "iaies" perquè sinó se'ns perden! I a l'sprint vam comprovar que l'excusa del turmell ja no li funciona més! ;)
Venla brutal. Molt recomanable, em va encantar ser-hi i participar-hi.

I després d'una dutxa, una sauna i menjar finès arriba el moment de la sortida dels nois, que és espectacular.
Com sempre i amb tot es dóna moltíssima més importància als homes, i el Jukola és per ells.

Els mapes dels nois segueixen penjats com pernils.

Surten de nit, a les 22:55h. Nosaltres acompanyem a l'Edu Masoliver, que és el primer rellevista, i "novato" com jo que li toca fer el primer relleu. Ja es fa fosc, per tant surten ja amb els frontals encesos. La sortida em recorda el moments de nervis que he passat jo fa unes hores. Segueixo sense entendre el que diuen pels altaveus.. llavors no devien ser nervis.
Els cracks a primera fila, fan por de tan concentrats que estan. 
Donen la sortida, el terra tremola, molts de crits, música i la pell de gallina!

Anem ràpid a buscar un bon lloc on poder seguir els nois des de la TV i veiem en Tommi, que està fent una gran cursa, i també en Marc, però ni rastre del nostre Edu!! aiii pobret!! no en tenim ni idea d'on és...
El temps passa i l'Edu arriba, surt en Joan. Nosaltres anem a dormir una mica, tot i que la intenció és aixecar-nos aviat per veure les primeres arribades, però es queda només amb la intenció...
Els nois de nit ho fan molt bé, permetent que l'Oriol apretant molt les dents a les seves últimes fites pugui passar el relleu per pocs segons a en Vicenç i s'estalvien la sortida en massa. Molt emotiva la seva arribada!

L'Oriol celebrant a l'sprint poder donar el relleu abans de la sortida en massa!


Arriba en Vicenç i s'acaba. Toca tornar, un parell d'avions, una clatellada de pàrquing, unes hores d'autopista... i esperar l'any vinent per tornar-hi!

Altres vídeos del Jukola:

Ties descontrolades als controls:



Sortida nois:





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada