dilluns, 22 de març de 2010

"Suelo duro" i sostre encara més "duro" (Lliga Espanyola a San Agustín de Guadalix)

Toca altre cop viatjar més de 6 hores, per fer només tres curses i tornar al cap de poc més d’un dia... i ens encanta fer-ho, ho disfrutem i ho vivim, què vols... som orientadors. Alguns s’ho agafen seriosament i molt competitius, d’altres, millor si ens ho agafem diferent, perquè sinó no ho faríem... Aquest cop només tres aligots, en Marc, en Roger i jo.

Anem a córrer a San Agustín de Guadalix (al costat de Madri(t) ). Sortim a la tarda, i arribem bé fins als Monegros, un pipí i tornem-hi, ara agafo el cotxe jo. El camí se’m fa llarguíssim, i estic super tensa, aguanto fins a Guadalix, però estic morta, bé no del tot, encara tinc temps de fer amics només per inflar el matalàs, jejeje uns nois molt trempats que em deixen un motoret tan si com no, i que fot un sarau, que els de les habitacions si haguessin pogut em pengen a la cistella de bàsquet de la pista del pavelló, però el noi emocionadíssim.. . no li podia tornar sense tenir el matalàs inflat... Els que han optat pel mètode manual (manxa), acaben molt abans que jo. Toca suelo duro altre cop. No és molt còmode, però surt barat, i d’amics, tots els que vulguis.

Agafem lloc a fora al passadís, just sota una rampa que cada vegada que baixa algú fa un temperi... però és un lloc molt tranquil de nit i podem dormir molt bé, millor que a altres pavellons que hem estat...

Al matí..  toquen campanes? No és l’Ester que ha fotut cop de cap contra la rampa! I el que deia... “suelo duro”, sostre encara més “duro”, ja no recordava que dormia apretada en un forat petit del final de la rampa...

Anem a la zona de cursa, molt aviat, encara no hi ha pràcticament ningú, recollim dorsals, ens preparem, ens esperem, ens esperem més, i cap a escalfar motors. Jo sobretot el turmell, que el tinc força tocat de l’esquinç de Llers a veure com va...

Crec que surto bé, la 1 una mica despistada, n’hi ha que hi van més (eh Roger!), la 2 bé, la 3 ja ni me’n recordo, la 4 una mica insegura, la 5 bé, la 6 també i comença el TURISME pel mapa de Guadalix! Crec que no se li pot dir de cap més manera, turisme és just la paraula. No em comença a lligar res, no trobo cap referència, però vaig caminant a poc a poc intentant situar-me, no hi ha maneres, no lliga res de res de res... on sóc?? O la brúixola o el mapa no estan bé... em trobo un nen perdut, però clar.. no el puc ajudar gens... jo estic pitjor que ell... fins que veig un aqüeducte lluuuuuuuny molt lluuuuny, miro el mapa, i el veig! Ja està! Situada! Força a la vora de la fita, perfecte, començo a córrer seguint el riu, però merdaaaa no fa la forma de relleu que hauria de fer com pot ser? Veig una fita... no pot ser la meva.. impossible... però a veure, vés a mirar el codi.. efectivament no és la meva...  veig un mur, això ha d’estar dibuixat al mapa segur! Però no m’hi surt.. què coi passa? Desplego mapa i sorpresa! Hi ha 3 aqüeductes!! Perfecte! Estic just a l’altra punta!! Ualaaaa però com em puc haver despistat tant? Increïble... no m’ho puc creure... però si hagués mirat la brúixola ho hagués hagut de veure!  Però clar.. al tenir la referència clara de l’aqüeducte, no he mirat brúixola ni un sol moment...  Passa en Juli del VIC: a la clariana puntejada! I jo: sí sí, però és que havia d’anar a l’altra punta!! la millor opció: abandonar, opció escollida: acabar la cursa, sigui com sigui! Decideixo travessar el mapa anant a lo segur: segueixo un mur, amb un desnivell acollonant, travesso un bosquet a nivell per anar a trobar el camí, avituallament i ataco la 7, la trobo a la primera, en total 57:42 minuts, crec que he fet rècord. La resta bé, les faig assegurant el tiro, no fos cas que ens despistéssim altre cop! Acabo amb un temps, evidentment molt penós, però al mateix temps orgullosa de la voluntat per acabar la cursa, i mira tu! D’això en riem tota la tarda i nit!

(l'Ester del U.E.VIC)

La tarda, la comencem fent el tallat, però de seguida ens tornem a posar bambes i malles, que ens hem apuntat als “Relievos de la amistad” doncs això, ara toca fer amics. Sortim tots de cop, i no sabem qui és el nostre company, i a l’última fita, hem d’esperar al desconegut, que té el mateix número que nosaltres. Em toca un vailet molt eixerit i simpàtic, que pobret, li ha tocat un circuït molt llarg i com tots els nens que l’han fet.. arriben tardíssim, i acabem fent l’arribada junts per una pista d’atletisme a fondo, em fot canya el paio!

Fem un volt per tot el poble, i quan dic tot, és tot, buscant un bar amb dardos, billar, o el que sigui, i després de molt preguntar i anar amunt i avall, trobem el restaurant perfecte per anar-hi a sopar, aquest ja el tenim decidit, però clar, encara falta molta estona per sopar. Ara només falta el bar. L’acabem trobant, i ens passem una bona estona intentant clavar alguna cosa a la diana, alguns amb tirades espectaculars, com la d’en Roger, que aconsegueix clavar el dardo entre dos plàstics d’una cantonada de la màquina...ja m’explicareu...no tinc foto, però igualment si la tingués, no us ho creuríeu. Sortim del bar, per anar al restaurant que hem trobat i ple, pleníssim,  tots els orientadors han tingut la mateixa idea, aprofito per riure una estona amb les compis del VIC per explicar-los el meu turisme pel mapa, i de seguida tenim taula. I a menys de tres partides de l’UNO també tenim les pizzes, que o eren molt bones, o jo tenia molta gana.

L’endemà intento concentrar-me més, pitjor segur que no ho faig...  però tampoc es tracta d’acabar el cap de setmana tant malament...  tornem arribar aviat, molt aviat, i igual que els avis miren les obres, ens mirem la gent com arriba durant una bona estona.

(Jordi del U.E. VIC)


Surto més concentrada, la 1 la clavo, la 2 bé, la 3 casi se m’escapa, la 4 molt fàcil, la 5 igual, la 6 també.. vaja... quin circuit més fàcil que ens han posat aquest cop... hauré de tornar a fer turisme per fer-me unes fites més?? La 7 amagadeta, per arribar la 8 escalo per unes pedres humides molt aptes per relliscar-hi i fer-se mal a l’altre turmell que tinc bé, la 9 l’ataco a lo segur, la 10 bé, l’11 ja em torno a embolicar altre cop i vaig massa avall, doncs, apa, ara cap amunt,  i amb això ja he fet un amic, que com que tenim dues fites iguals ja diu que tenim tot el circuit igual, fem la 12 junts, bé ell primer va a un control directe que no era el seu, i acaba marcant la que jo trobo, anem a la 13 i mentre vaig a la 14 em pregunta el codi, i veiem que no és el mateix, ja era hora, no és que no m’agradi fer amics, però és que m’estava despistant massa!  Trobo la 15 bé, cap a la 16 molta pujada, i a més es veu d’una hora lluny, 17 molt a la vora, i també es veu de sobres, 18 la final, i sprint!

(Unes quantes mosses (esquerre a dreta): Ester(Aligots), Virgínia(UEVIC), Sílvia(BO), Alba(UEVIC), Adela(UEVIC))


Agafem el cotxe cagant llets (http://www.alternative-dictionaries.net/dictionary/Catalan/entry/cagant%20llets) amb la intenció de parar, quan la gana apreti, i l’anem enganyant amb patates i porqueries vàries. Al final parem a Monegros, dinem una miqueta, intentem fer un geocaching, però sense masses ganes ni alegria, no el trobem i ens ho deixem estar. I no parem més fins a casa, desfer maletes, roba bruta... impressionant! Sabeu que la roba torna sola a l’habitació neta i plegada?

Aquest cop no tinc gaires fotos, això que em vaig endur la càmera amb la intenció de fer-ne moltes....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada