dilluns, 19 d’abril de 2010

Màrfega Goodmorning - Navalcán (Toledo) (Lliga espanyola orientació)

Amb moltes preocupacions al cap, i intentant buscar una desconnexió del món... em dirigeixo cap a Toledo, a córrer orientació, com de costum, una altra lliga espanyola per davant, cap de setmana atrafegat i nervis per totes bandes... Aquest cop optem per anar amb una furgo amb orientadors d'altres clubs, majoritàriament menors d'edat, que no tenen transport propi... però com que només som 3 aligots, hi cabem. Hi anem en Roger, la Núria i jo. El viatge podia ser caòtic, però resulta ser molt entretingut i còmode... una estona jugant a cartes, passant el temps amb els puzzles de la nintendo DS, mirant pel·lícules (crec que a l'anada varen ser dues), i arribant a Navalcán cap a la 1 de la matinada.... morts de son i cansament, entrem al pavelló i intentant no trepitjar a ningú (ja havien apagat les llums), trobem una zona que sembla que hi cabrem... Sembla que aquest cop també han convidat al roncador per excel·lència, i em pregunto, aguantarà el sostre amb aquests roncs? si el de Quart es va enfonsar amb la nevada...

(Anant a buscar el dorsal)

L'endemà matí ben d'hora anem a la zona de cursa, una de les millors zones que he corregut mai, i només puc definir el terreny amb una paraula: brutal! Surto intentant treure els problemes del cap, i intentant concentrar-me només en el mapa, però em despisto una mica a la 1 i em fa anar lenta...a destacar les fites 11, 12 i 13, situades al costat del riu, en una zona impressionantment genial, llàstima que em quedessin fites per trobar, perquè jo muntava una taula amb quatre cadires i hi passava el dia! El circuit al final molt bé, bones sensacions, i a la general molt bon resultat. Acabo molt contenta de la cursa.

(Amb la Virgi, menjant unes xocolatines tipus "kinder bueno"! si algú en té o en ven, en compro!)

A la tarda, la gran cursa de la dona, com que la Núria no hi vol anar, m'ajunto amb les del Farra-O, sabia que amb aquesta colla m'ho podia passar bé, i podria desconnectar, i així va ser, vàrem tenir una tarda molt i molt entretinguda, i plena de conyes. Només arribar a la plaça ja veiem el tipus de participants amb qui haurem de competir: per una banda, les iaies que han canviat les sabates d'anar a missa per unes bambes comprades pràcticament per l'ocasió, les dones "tous" o "burrbery" que s'han mudat també per l'ocasió i que penses que per anar més mones els donaran més punts o trobaran més fites, les dones de mercat que no fan res més que cridar i cridar, les que opten per córrer amb paraigües inclòs per si de cas plou, i nosaltres, les que l'organització anomena professionals, que ja em diràs... A l'últim moment se m'acudeix que hem de netejar la pinça! coi... sembla que sigui la nostra primera cursa! Per repartir mapes ja comença la gresca, imagineu-vos com es poden repartir gairebé 300 mapes, en un galliner com era aquella plaça i sense que la gent el mirés abans de la sortida... impossible! nosaltres fins l'últim moment sense mapa, ens posem a cridar i l'organització demana que sisplau, algú doni mapa a les professionals, jajajaja ho diu per nosaltres?? sembla que sí... Donen la sortida, i totes les dones es posen a córrer i a cridar, jo intento escapar-me per una banda i m'organitzo per intentar fer totes les balises fent una volta circular, sembla que ho puc aconseguir... els carrers estan plens de cridòria, i gent anant amunt i avall... no té res a veure amb una cursa normal... Faig primer les balises de la part oest i nord del mapa, i entro a la zona rural, on de seguida puc comprovar que el mapa està molt mal dibuixat, però molt! no coincideix ni la vegetació, ni alguns camins, penso que m'hauré de basar només amb el relleu per trobar-ne alguna... però hi ha moments que ni així! Aconsegueixo fer-les totes amb uns 50 minuts aproximadament i arribo a meta a temps. Després fan repartiments de premis on i falta algun element que es veu que se n'ha anat corrent a missa!!!

(A saber què fèiem.. però es que no tinc més fotos!)

Després anem a trobar la resta del grup que se n'ha anat a veure el Barça, i veient el caos que hi ha al bar, on no tenen res per menjar ni res de res... decidim buscar un restaurant per sopar. Sembla que serà complicat. El primer que entrem no tenen ni carta ni res, tampoc ganes de treballar, i amb prou feines volen reservar taula. Tampoc ens pot dir preus, o sigui que farien el que els hi doni la gana i menjaríem el que ells volguessin. Com que no ens mola el pla, en busquem un altre. Seguim sense sort, al següent hi trobem una pila d'orientadors, de clubs diversos, que es veu que s'han acabat tot el menjar que tenien a cuina... i a més sembla que tampoc és gaire bo.. canviem! Diuen que la tercera va la vençuda, i així és. El tercer ens fan de tot, amb preus populars, i sembla que són prou simpàtics. O sigui que acabat el partit, hi anem de pet! I sí, de menjar tenen casi de tot, però són leeeeeeents! Després d'esperar una bona estona a que vinguin a demanar el que volem, la Maria es posa a escriure la nota per anar a cuina directe! però sembla que el retard és el seu punt fort, ja que tarden més de 20 minuts a portar-nos el sopar... però això no és tot! L'entrepà de truita a la francesa, allà el fan de truita de patates i a més molt densa, l'hamburguesa sense ceba, porta ceba! les patates braves són a l'"ajillo", pregunten si els calamars els vols menjar amb forquilla, però si els dius que sí, vol dir que no... ah! perdó, que les braves són amb tomata Solís directament, i les porten quan ja has acabat.. les altres són pels 20 minuts d'espera! toma! Al sopar també se'ns ajunten els del COB, on ens expliquen cada història que deu ni do! i jo aprofito per engatusar-ne un perquè vingui al raid de la Pineda, que ens hem quedat sense equip... A més, per acabar-ho d'amanir tot plegat, ens diuen que l'aeroport de Barcelona l'han tancat pel volcà,i com deia la Maria: "Navalcán serà un volcán", doncs mira... es queden sense avió....  I no tardem a anar a dormir, que el dia ha estat dur i intens, i arribem altre cop amb les llums tancades... bé, a dormir hi anem nosaltres, perquè la Maria, en Joan i els del COB se'n van de farra una bona estona! una farra al poble també bastant original segons expliquen.


(La Maria intentant empassar-se un tallet d'entrepà, bé més aviat un tallet de truita, perquè tot alhora era impossible)

Ens despertem altre cop amb l'encesa de focus davant dels morros, ufff, toca llarga distància... i a més plou! Surto despistada, com de costum, i acabo encara pitjor... millor si no explico gaires detalls, de totes maneres a la general no quedo tan malament com em pensava.. i la final prou bé.


(Ei! ho feu molt bé d'arreglar el cavallet! algú em pot portar una altra clareta?)


I acabat tot, furgo i manta cap a Barna, i de Barna a Girona, i de Girona a casa... voleu dir que era tan llarg?? la tornada fins a Barna molt bé, una mica de dormida, més cartes, més pelis, i més kilòmetres acumulats!

Bé, i crec que m'han canviat definitivament el nom, ara sóc la Màrfega Goodmorning, si penseu una mica no us costarà gens saber d'on coi ha sortit el nom...

1 comentari:

  1. GOODMORRRRRRRRRNING!!! JAJAJAJJAJA Boníssim!!!!
    Com he rigut titi, què bo tot plegat, i és que va ser un cap de setmana bo de nassos!!!! Nosaltres també ens ho vam passar molt bé amb tu!!!
    (Apunt: Carrera de la Mujercita, niño bici, que te apartes COÑO!)
    Mariikins.

    ResponElimina