dilluns, 15 de març de 2010

Entre vestidors (Copa Catalana Llers - orientació)

Així és com he passat el dissabte, entre vestidors, concretament al de noies número 4 del pavelló de Llers. Hi he esmorzat, dinat, berenat, dormit…. I què carai  hi feia jo aquí? Doncs embolicada amb els últims preparatius de la cursa d’orientació a Llers (Copa Catalana + Campionats Universitaris). Està clar que per ser orientador, has de ser persona de poques manies.




Dissabte, entretingut... ja tenia controlades les hores de sortida, canvis de categoria, canvis d’hores, correus, inscripcions fora de termini, .... quedava imprimir etiquetes pels dorsals, imprimir llistats, i el rei del mambo: EL SISTEMA SPORTIDENT. Aquest cop, va arribar en un estat bastant lamentable, vaja.. com la majoria de vegades. Pels que no estiguin al cas, és el sistema que guarda el temps de cada corredor quan passa per cada control, per saber a quina hora exacte s’ha trobat cada control. No us podeu imaginar la feinada que porta una cursa... Bé, m’entendreu els que també hi estigueu implicats com jo...

Diumenge, tots són presses, els corredors aquest cop comencen a sortir mitja hora abans, i tothom vol les coses jaaaa!!!!  sincronitzar rellotges, portàtils en marxa, llistats per aquí, llistats per allà, ara diuen coses pel walkie.. ara no tinc senyal.... Comencen les noves inscripcions, i també nous problemes: jo vull que em canviïs l’hora... jo vull sortir més aviat.. jo no tinc guarderia pel nen....  res que no es pugui resoldre amb una bona dosi de nervis, molta paciència i temps.

En aquesta cursa però, aprofito per córrer, cosa que no puc fer mai quan es tracta d’una cursa d’ALIGOTS, i cosa que no podré fer gaires vegades més tampoc... O sigui que me’n vaig cap a la sortida, aprofitant per dur llistats i quatre coses que demanen pels walkies...


Surto bé, ataco la primera pel costat contrari que havia pensat.. ui casi t’escapes dolenta! Surto direcció a la segona, massa ràpid i sense pensar gaire, i apa, ja sóc dins un verd tres (zona de cursa molt i molt lenta) i com puc arribo a la 2, tinc masses coses al cap, masses problemes de la cursa, masses moments d’estrès en els últims dies... val més que em comenci a concentrar... Toca la 3, on és la 3? Cullons que lluny l’han fotut! A veure... val més que triï bé el recorregut! Just sortir de la 2 em trobo un mur, salto poso el peu malament i zaaaasss!!!  Turmell a prendre pel sac! No em puc aixecar, em fot malt... reposo, m’aixeco i veig que no puc caminar, molt bé... A on és l’arribada? Doncs massa lluny...  s’ha acabat l’espectacle doncs? Continuo caminant, i ja no fa tant de mal.. oooo no ha estat res! Vaig fins al tres a veure què passa... i quan arribo al tres ja ni me’n recordo que em feia mal el turmell. Segueixo, trobo la 4, la 5 molt fàcil... algun problema amb la 8, surto de la 12 sense mirar brúixola, error!! Rectifico.. la resta sense problemes, i arribada. Sembla que ha anat prou bé doncs.



Només d’arribar em torno a posar mans a l’obra, darrere de l’ordinador, i apa, vagin passant!!!  Més llistats cap aquí, un que necessito això ja! I l’altre també! I tot ha de ser ja!!! I a la que m’aixeco de la cadira, aaaaaaiiiiiii el peu!!! Ostres! És veritat que m’he regirat el turmell només començar la cursa.. però si no era res... o si?



I muntar la paredeta porta feina, però desmuntar-la també! O sigui que un cop acabada la cursa caixes amunt, caixes avall..... acabem i el turmell em segueix fent mal, i algú que hi entén se’l mira, i sense pensar gaire: esquinç, i jo: no home... demà no tindré res!

Arribo a casa, dutxa i urgències! El turmell em fa mal i casi no puc caminar.... pronòstic: esquinç. Fer repòs... com que repòs??? Si no em puc estar quieta dos minuts seguits???? I de regal un parell de receptes, ah! I la radiografia de record! Perquè miris com poses el peu un altre dia!!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada