L’últim cop que vàrem fer aquesta ruta, la meitat de les pujades les vàrem fer a peu amb la bici al costat, alguna de les baixades... també. Com es nota que últimament fem molta BTT i els peus ja no toquen al terra! Això és una altra cosa!
Arribem a Rupit sense problemes, ja ens coneixem el camí i sabem el que ens espera... un dinar com cal! Clients fixes!
La tornada, es complica, primers dubtes de ruta. Sort que sempre surto amb un mapa a la motxilla, llàstima que a vegades no sigui ben bé de la zona on anem... al grup, uns quants orientadors, i el més mal calçat, el sabater!
També primer neumàtic rebentat, i abans no hem canviat un neumàtic, l’altre roda ja ha perdut pistonada... vols dir que has tancat la vàlvula bé? Potser no, tornem a inflar... acabem canviant-lo més endavant. Acabo inflant les rodes als nois, tant riure tant riure, se’ns farà tard i fosc!! vingaaaa
A mitja baixada tenim dubtes, i aturem a un senyor gran que passeja amb el seu 4x4 i ens diu que anem bé just abans de fer una pujada, on diu que tot és baixada.. i jo: Però aquí fa pujada! Senyor: Pujada? No dona, és una baixada! Jo: vale! . Uff quantes coses que en podem aprendre de la gent gran! Camí molt lleig de baixada, i més canvis de neumàtics, en total potser en vàrem fer 4, i tots a la mateixa bici....
Arribem al poble, ja només queda carrilet fins a casa. Amb la pressa de que no es fes fosc anàvem a més velocitat de la permesa pel carrilet... si hi ha radars, rebrem unes quantes fotos!
I l'endemà, primera cursa de Copa Catalana 2010, les noies m'apallissen....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada