dilluns, 15 de febrer del 2010

Santa Pola - Mitja, Llarga i marejada! (13 i 14 de febrer del 2010)

Primera cursa de lliga espanyola, la cosa pinta més que bé. Sortim tard, molt tard de Girona, en direcció a Santa Pola (Alacant),  on ens esperen dos dies d’orientació entre els més bons, ja que també es tracta d’un WRE (World Race Event), que no en tinc ni idea de què és, però es veu que hi va gent de tot el món... d’aquí lo de World...

Són unes 6 hores de camí i fer-les a partir de les 7 de la tarda... no és la millor solució, a no ser que vagis amb una furgo, la musica a tope,  energia per parar un tren, nervis pel cap de setmana i amb gent mooolt pilladaaaa, vaja,  orientadors. Ens parem en una de les mil àrees que hi ha per l’autopista i sorpresa!!  més gent pilladaaaa (orientadors..), casualitat? O és que tothom va a Santa Pola?

Arribem a Santa Pola de nit, molt de nit, i per no fer merder (o més merder) al “suelo duro” ens quedem a dormir a la furgo. Tetris nivell 1 per decidir com dormir: Mira Roger, si et poses així entravessat amb les cames arreplegades i no et mous en tota la nit, hi cabem perfectament!

El matí del dissabte s’aixeca entristit,  a punt de ploure, o sigui, perfecte per sortir a córrer a buscar fites per un terreny que és tot igual, arbustos baixos, però que igual no es veu res... referències clares. No en tenim ni idea d’on és la zona de cursa, però trobem a més d’un estranger que pregunta per la zona i els diem que ens segueixin, en total una cua de 6 o 7 cotxes i nosaltres sense saber a on anem.... per sort, amb molta inseguretat però ho trobem bé, ufff.

A partir d’aquí tot són nervis, cua per agafar els dorsals, ostres que tarden! Fem tard! Ostres les polaines, vaig al cotxe! Ostres la brúixola, torno al cotxe! Ja tinc dorsal! Torno al cotxe!  Em donen la sortida, i a córrer! Merda! On sóc? Perfecte... ja no trobo ni la primera... clariana? Com puc trobar una clariana al mig d’arbustos baixos? La tinc! A córrer per guanyar el temps perdut! Tinc el camí, serà amunt o avall? Vaig avall... i torno amunt!! Uff quin dia.... trobo la tercera, la quarta, la cinquena, la sisena, ja hi som altre cop... me l’he passat? Ui, si aquesta no és meva.. on sóc????  La trobo, ja tinc la setena, i la vuitena, la novena, la desena, va que ja acabo! On és la 11? Coi.. hauria de ser per aquí.. a veure si després d’aquest arbust la veig? Potser darrera aquell arbre...? potser més amunt..? més avall doncs...?  vale, no en tinc ni idea... a mira-la! Ara directe a la 12! Criden el meu nom? Qui em crida? Ostres les del U.E.VIC, quin bon rollo! M’agraden les lligues espanyoles!  Sprint final, i a riure una estona de totes les cagades en cursa...



El millor, però, encara està per arribar, que ens espera un dinar accidentat. Com que no es pot cuinar al pavelló, ens posem dins una gàbia de vidre a cuinar amb el fogonet, vent i fred, tot el que vulguis, la comoditat ens abandona per molta estona... i llàstima que no ho faci el vent també, que en Marc després d’estar molta estona escalfant l’aigua pels macarrons, és tirar-los a dins l’olla, i també a terra, per culpa del vent que se’ns emporta la màrfega enlaire, i mig dinar al darrere.  Tarda de bars, ara un, ara a un altre, i ara a un altre. Amb “dardos”, uno, cervesa i braves, molt braves! Això si que ens fa perdre la fred de tot el dia.



Finalment, toca dormir, més complicat que trobar la primera fita... no sé quantes persones érem al pavelló, però només en sobrava una, una persona, que feia uns roncs que segur que no passen el control de soroll de la ITV! Brutal, algú es va aixecar per demanar-li si podia dormir més discretament...

Segon dia, el dia s’aixeca igual que el dia abans, però encara hi ha ganes de córrer i donar-ho tot, sobretot pels que el primer dia els va deixar tocats. Surto bé, trobo la primera, la segona, tercera, quarta, cinquena, petits problemes amb la sisena, és més avall segur... ok, segur que és més amunt.... la trobo, setena, vuitena, novena, desena, onzena, dotzena, tretzena, osti que bé que vas avui!! Merda, aquesta fita no és la meva... ja hi som... on sóc? Vols dir que el codi no està equivocat? Si coincideix tot... la pedra, el forat.. menys el codi! A veure, torno al carrer per situar-me... ostres! Però sí era meva aquella fita, hi torno! Per on he passat? A veure... vale... ara si que no sé a on sóc, ni a on era la fita que havia trobat.... la trobo, vaig a l’altre, em torno a desviar... on coi he anat a parar? Si estic al mur.. vol dir que haig d’anar una mica més amunt... no, no hi és! La trobo, o més ven dit, casi que m’hi porten... mal fet...  torno a la que ja havia trobat, setzena bé, dissetena bé,  ja està, la última... on és la última? Ester al camí! Aiiiii correm! Sprint i final.


Si el primer dia havia fet molts errors i petits, el segon dia va ser un i de gros, molt gros, gegant. Error que ja no hauria de fer... però que encara faig... què i farem! queda moltíssim per aprendre. El primer pas és acceptar-ho.

Cotxe i cap a casa! Abans de sortir però, agafem unes quantes direccions equivocades, passem dos cops per la mateixa benzinera... bé... com a la cursa... despistats! I ens parem a dinar en un poble, petit, petit, petit, però amb unes pizzes bones, bones, bones!

I us preguntareu, val la pena un viatge de més de 13h, més de 700km per córrer menys de 3 hores? SÍ.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada