dimarts, 13 de novembre del 2012

Campionat de Catalunya de relleus 2012

No sé com començar perquè el text sigui sincer a totes les emocions que han passat per dins durant aquests relleus...

La temporada 2012 començava amb moltes hores d'entrenament, també amb l'ajuda tècnica i física per part del club, on han posat més confiança ells en mi, que jo mateixa. Uns mesos amb molts de canvis pel mig, on no sempre ha estat possible separar-ho de la competició, però amb un final on tot s'ha vist recompensat i he recuperat confiança i concentració de nou.

Finalment l'última cursa i la més emocionant de l'any: els relleus. Cada club fa equips de 3, en el nostre cas som més de 3 corrent a la categoria absoluta... i pràcticament qualsevol de les combinacions era bona per fer uns bons relleus. Finalment el club decideix fer l'alineació: 1 Marta, 2 Ester i 3 Rose.



Marta, Ester i Rose

La setmana abans dels relleus començava amb un dilluns amb masses nervis, les pulsacions accelerades només de pensar en el diumenge que estava per arribar... Vaig haver de treballar molt a nivell psicològic per superar aquesta pressió... 

Un cop els clubs van posar les cartes sobre la taula, i amb això vull dir que es van penjar els equips a la web, vaig analitzar les possibilitats del nostre equip. Tot i faltar grans corredores, la cosa no era fàcil, uns quants clubs presentaven equips competitius: Xinos, COC, GO,.... però si nosaltres fèiem bona cursa, teníem possibilitats de podi. Tot era possible.

Dissabte tarda em tanco a la cuina, fent coses a tort i a dret i explotant el forn i fogons... em relaxa! i haver-me de preocupar de tantes coses alhora, feia que m'oblidés completament dels relleus. Mireu quines galetes vaig fer!

Galetes_O

Però arriba el dia. M'aixeco a les 5 del matí, he dormit molt poc però bé. Comença el ritual, la roba està preparada: samarreta d'Aligots, pantalons d'Aligots, tanga d'Aligots... El pa està descongelat, esmorzar de sempre no fos cas que es posi malament. Agafo la furgo i cap a trobar més Aligots i Aligotes!

Arribem a Malanyeu molt aviat, muntem la tenda del club. I ens anem trobant tots... La Marta surt primera, però per un moment sembla que sigui jo la que haig de sortir, ja tinc ganes d'escalfar i de sortir d'una vegada!!

Tots els corredors del club!

Des de la línia d'espectadors la sortida va ser impressionant. La primera corredora dels xinos, i la que ja sabíem que donaria guerra a la primera rellevista, comença amb un sprint a gran velocitat col·locant-se al capdavant en molt poc temps. La resta esperem nervioses a la línia d'espectadors.

Sortida dels primers rellevistes

I ben aviat es presenten a la fita vista, la Marta, la nostra primera rellevista no li ha deixat donar avantatge i presenta just darrera seu a molt poc temps. Però tampoc la resta de rivals donen avantatge, i arriben totes al darrera amb molt poc temps les del GO i del COC.

La Marta passant per la vista, però mireu la troglodita dels Xinos que aprop la te!

Aquí les meves pulsacions comencen a pujar... acabo d'escalfar donant voltes i parlant amb la segona rellevista dels xinos, que seria amb la primera persona amb qui semblava que hauria de lluitar.

Queda el bucle final per la Marta, on aconsegueix deixar enrere la corredora dels xinos i es presenta primera a meta!!! Marta no m'ho pots fer això!!! em va passar de tot pel cap... A més, sabíem que la corredora dels xinos no tardaria en arribar...

La Marta em passa el mapa, i veig arribar la corredora dels Xinos, també la del COC, mare meva, les tinc a tocar!! i la resta tampoc van tarden en arribar. Arrenco a córrer i sento les últimes paraules de'n Narcís: Ester, tranquil·la! però jo feines tinc a controlar les cames tremoloses fins al triangle. Comença la meva lluita. Les segones rellevistes de la resta d'equips són fortes i surto conscient de que no serà fàcil.

Ataco de forma segura la primera fita, però fallo, la corredora dels Xinos marca la seva primera fita i em passa. Llegeixo i veig que no estic al lloc correcte, arrenco a córrer i marco la primera. Continuo amb seguretat, i avanço sense fallar. Arribo cap a la 5  i em sembla veure la corredora dels Xinos, ja la tinc, asseguro per no fallar i continuo la meva cursa. Arribo a la 7 no controlo prou la baixada i perdo contacte amb el mapa, em quedo massa amunt... dubto, i a més m'atrapa la corredora del COC, també dubta, o això sembla... Intento llegir, però és impossible! quina adrenalina!!
Segueixo bé, però ens atrapa també la corredora del GO. Ni rastre de la corredora dels Xinos, estarà per davant? Em poso al davant, ara tu ara jo... Cap de les tres es vol quedar enrere, la concentració és màxima.

Aguantant (per ben poc) la primera posició a la zona d'espectadors! Foto: Carla Guillén.

Aparec a la zona d'espectadors en primera posició, però la corredora del COC m'avança just a la fita vista, tinc la del GO a tocar i la del BO passa a menys d'un minut. Ens espera un bucle final molt ràpid. Les veig, seguim ara tu, ara jo... Fem coses diferents, no entenc res, en teoria el bucle final era igual per tothom??? La del BO ens deixa enrere. La penúltima fita la marquem juntes. Al arribar a l'sprint em quedo jo enrere, corro tan com puc, però agonitzo! quin final més llarg!! Agafo el mapa i li passo a la Rose. Ara és tot cosa seva, té les corredores a la vista. Respiro, respiro i... ostia! la meta! quasi la deixo... marco...
Molt satisfeta de la meva cursa. He fallat dues o tres fites, però poc temps.

La meva arribada agonitzant!

Però els nervis no han acabat... podrà la Rose amb les terceres rellevistes? Més tard, ella mateixa em deia que li havia encantat sortir amb tot el piló de terceres rellevistes!! uau!

Ansioses per veure la posició en què passa la Rose per la vista, ens quedem amb la Marta a la línia d'espectadors. Veiem possibilitats. I finalment apareix la Rose, va primera! tardaran gaire la resta? els durà avantatge? cauen els minuts i amb prou avantatge comencen a aparèixer la resta de corredores. Cada cop ho veiem més segur. I finalment... la Rose es presenta a l'sprint final!! L'anem a esperar, és el millor dels millors resultats possibles, AQUEST ANY SI QUE SI! Entrem en primera posició a META! 


Arribada de la Rose primera a meta.

Moltes emocions van aparèixer en aquest instant! un moment que cada cop que hi penso s'accelera el cor. Molt intens.

No ha estat fàcil... però ha estat brutal!

Emocions

Felicitat i satisfacció

Entrevista de Zona Ufec per esport3

Moltes aligotes hem lluitat en els últims anys en aquest primer equip, que serveixi aquest podi per demostrar i recompensar tot el que aquestes corredores hem patit i lluitat!


Dalt del podi


Brindis pel club! perquè ha estat gràcies a tots aquest bon resultat!


Ja a casa i visualitzant la gràfica que dibuixa el meu pulsòmetre és divertit veure que no es pot amagar res! sense gaires esforços es poden endevinar bé els moments més frenètics de la meva posta de relleus. Només en el moment de sortir i encara sense córrer, duia una mitjana de 35 pulsacions per minut extres del que és habitual.. i només pels nervis!!

Finalment la temporada acaba de la millor forma de les possibles: 3a posició de sorpresa i inesperat a Dones Elit de Copa Catalana i campiones de relleus!

Però també arriba el més difícil, i el repte més gran, que és mantenir-se o millorar!!

Us deixo amb el vídeo de la UFEC, on surt un divertit reportatge i la nostra entrevista. Val la pena de veure!

http://www.ufec.tv/zonaufec.php?id_arxiu=1654&tipus=1&npagina&dates


4 comentaris:

  1. Pell de gallina i llàgrimes als ulls! Quina emoció! El que feu és màgia! :) Guapa!!!!!

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats campiona!!! segur que no serà l'únic èxit d'aquest equip!

    Però el que em sap greu és que no em vas convidar a galetes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejeje, Mas!! el pròxim cop que en faci, te'n guardaré!!

      Elimina