dimarts, 21 de setembre del 2010

RAID BISAURA - Campionat de Catalunya de RAIDS d'Aventura

Amb dues rentadores senceres fetes, totes les bambes netes, maleta neta, part del material endreçat, i amb un peu que cada cop que el poso a terra veig les estrelles (o la galàxia sencera), i abans d'anar a dormir, explicaré quatre coses del Raid del Bisaura, el meu primer Campionat de Catalunya de Raids.
Les bambes aquest cop no podien anar a la rentadora ni al safareig, les he hagut de rentar amb la "manguera" al patí, m'he emportat mitja muntanya del bisaura…

La festa comença el divendres, amb tota la preparació de material i roba. Aquest cop la previsió del temps és de pluja, acompanyada de pluja i més pluja. Però això també té els seus avantatges, ja que no has de triar quina roba t'emportes, directament te l'emportes TOTA.

(Muntant el portamapes i altres històries a les bicis)

Arribem a La Garriga en Joan (un company d'equip amb qui no he corregut mai) i jo, i ens dediquem a buidar tota la furgoneta per tenir-ho tot a dins. Com era d'esperar, quedem xops, plou molt, moltíssim. Però nosaltres vinga a fer viatges de material… per l'endemà al matí tornar-los a fer… a vegades em sembla que movem massa el material de lloc…
Comença el briefing (són les explicacions que dóna la organització), i mig acollonits després de les explicacions, ens fem el llit,  sopem i marquem recorreguts al mapa (en molts raids el divendres al vespre et donen els mapes, i ja et pots marcar el recorregut que sembla millor per fer).  Són les 12, anem a dormir, o almenys ho intentem.

(Planificant les seccions i marcant ruta al mapa)

El dissabte comença aviat, exactament a les 5:00, ens aixequem per recollir el material, preparem quatre coses més, esmorzem bé, dono les indicacions del briefing a en Carles (acaba d'arribar, va ben adormit, l'hem fotut sobre la bici directe i em sembla que no m'escolta… ;-) )  i donen la sortida (que ens la perdem perquè estem recollint material…) encara de fosc, no es veu reeee de reeee. Jo no faig aquesta etapa, i amb l'assistència, super assistència (deixeu-me fer-li una mica la pilota) formada per la Lupe i la Cristina, ens en anem a Centelles. 

(A punt de sortir! mig adormits encara...)

Quan arriben surto jo, que ja estic equipada amb tot el material i ens en anem a fer la via ferrada de Centelles. Com que ha plogut molt i l'organització no vol que ens matem, ens neutralitzen el temps. Per tant ens ho agafem amb moooolta calma. 

(Esperant que arribin de la BTT per anar a fer la Ferrada (esq.). Fent la ferrada (dreta))

(Spiderman&Spiderwoman)

(Eh! que sóc aquí!)

(A veure... deixa'm enganxar bé el trasto aquest!)

(Arribem!)

Quan arribem en Carles i en Joan continuem amb la BTT (és l'estratègia que hem triat, com que de l'equip sóc la més fluixa amb la BTT (no perquè vagi amb rodetes!), les seccions de BTT més difícils la faran els nois, sempre que estiguin en condicions).

Amb l'assistència me'n vaig fins a Sant Julià de Vilatorta, un altre control canvi. Esperem que arribin els nois, i quan ho fan, surto amb en Joan a fer un trekking durillo. 

(Cap a la dreta! no! cap a l'esquerre! no! a la dreta! bé! cap on vulguis!)

Amb molt de desnivell, i a on la orientació no és gaire fàcil… fins que trobem el GR que hem de seguir. Al trekking també hem de fer un rappel, que per cert, era força lleig, per un rierol amb aigua, on la corda la tenien feta un fàstic (em pensava que em partiria el 8 en dos trossos - mama, això no ho llegeixis-), i la paret patinava més que una pista de gel. Un cop fet el rappel, agafem el camí de sortida, on ens entra la tonteria a sobre, i el fem més estona amb el cul a terra que no corrent (patinava molt, molt perillós) i arribem finalment al pantà de Sau.

(Ester, com ho has de fer per saber sí és de la teva talla? (em va gran...))

(21:40 --> no puc més, piro a dormir, estic molt cansada i amb mal de panxa de menjar malament, ja continuaré un altre moment)

Menjo una mica, i cap a dins el caiac! L'etapa la faig amb en Joan.  Entrem a l'aigua aconseguint no mullar-nos gens els peus, cosa inútil, perquè al cap d'una estona ens cau una cortina d'aigua impressionant a sobre, sembla que el temps ha decidit posar-nos l'orientació dins el riu difícil, ja que no es veu res de res, de l'aigua que cau. Per sort, la gran trompa d'aigua dura 5 minuts, però la pluja no ens abandona en cap moment durant la nostra etapa de caiac. Arribem que anem igual de molls que si haguéssim fet l'etapa nedant, i potser així encara hauríem anat més ràpid, perquè hem fet tota l'etapa descompensats, anant d'un costat a l'altre, segur que som els que hem fet més quilòmetres de caiac, i amb diferència. Aquesta etapa ha estat molt dura, pels comentaris de les resta de gent, de les més dures de tot el raid.

(Ualaaaa! quin ruixat que ens ha caigut!)

Quan arribem al final de l'etapa de caiac, em canvio una mica de roba (total segueix plovent) i sortim amb la bici, aquesta etapa amb en Carles. Aconseguim perdre'ns una mica al principi, els mapes són bastant dolents… quan arribem a quatre camins (un encreuament que surt al mapa, i que està al costat d'una carretera gairebé autopista, que aquest no que no surt al mapa!)  ens adonem que no portem el mapa a que hem de canviar! per sort, molta sort, atrapem a un altre equip d'Aligots, que ens deixen veure el tros de mapa que ens falta per fer, acabem l'etapa junts. Moltes gràcies companys!

(Fins als nassos de la BTT... argg.. )

Arribem a un poble, que no sé ni quin era (potser Sant Vicenç de Torelló?¿) i amb el temps just per canviar-me les sabates, sortim a fer una orientació urbana. Jo aquí sí que ja no puc tirar més, en Joan, que ha descansat, corre que se les pela, i jo no l'atrapo ni la de 3…  el boli no guixa, i hem de respondre preguntes… primer optem per la solució a pressió, es tracta d'escriure tant fort sobre el paper, que quedi marcat per tal de poder-ho llegir més tard.. però per sort, tornem a trobar els companys i ens en presten un!

 
(A veure quin tipus de cap té la font... (esq.), ja arribo!! (dreta))

Jo aquí ja acabo per una estona, he fet 4 etapes, dues de les quals durilles, per tal de no fer la BTT que ells han sortit a fer que també és durilla, i en Joan i en Carles amb la BTT van molt bé, si l'hagués fet jo hagués penalitzat una mica a l'equip, estratègia!! 

Amb l'assistència ens en anem a Sant Quirze de Besora, només arribar, ja hi ha algun equip, que prometen que l'etapa que estan fent és horrible, no és ciclable i els camins són perdedors i s'està començant a fer fosc… 
L'organització ens assegura que l'aigua de la dutxa és calenta, però i una meeeee està més freda… però ja hi sóc a sota, almenys serveix per recuperar… encara no hem sortit del vestidor, que arriben! flipem tots una mica, han tardat molt menys de l'esperat, quins cracks!!

(Ei! que ens en anem d'excursió d'acampada a la muntanaya!)

Després sopar, per esperar que siguin les 22:00h que ens donin la sortida per l'etapa nocturna. A la majoria de raids, no tenim temps per sopar, sinó que directament acabem de nit. Preparem tenda, sacs, màrfegues, i com podem ho embotim dins la maleta, i el que no hi cap, se'n va a fora la maleta, tot amb bosses d'escombraries, perquè pot ploure d'un moment a l'altre. I el que no hi cap ni dins, ni a fora, a la mà… sinó pregunteu-li a en Joan com va portar una de les tendes durant tot el trekking. Arriben les 22:00, ja tenim el mapa marcat, no podem fer totes les balisses, és impossible, o sigui que de pujada farem una banda, i de baixada, l'endemà, en farem unes altres quantes. Aquesta etapa la fem tots 3. Fan el compte enrere: 10… 9 … 8… i jo m'en recordo que no porto ni pot de lentilles, ni líquid, ni ulleres, i les lentilles posades!!! merdaaaa!!! crido a la Lupe, però massa tard, arrenquem a córrer, i córrer… bé, penso que hauré de dormir amb les lentilles, tant si m'agrada com si no… amb el perill de perdre'n alguna durant la nit o bé aixecar-me amb els ulls enganxats i sense veurem-hi… a veure què passa…

La rogaine nocturna, la vàrem patir molt tots els equips. Camins perdedors, enfangats i relliscosos, camins que no surten al mapa, amb una miqueta de pluja inclosa, posant a parir a l'organització en cada moment (amb tots els respectes, eh!). Arribem a un prat i jo em cago amb tot, imagineu-vos posant-vos amb situació: és de nit, emboirat, jo amb un frontal que no fa massa llum, en Litus anava amb un de més potent, i comencem a veure ulls brillants, per totes bandes, n'hi ha un munt, i de cop uns crits: mmmuuuuu muuuuu està plè de vaques! totes miren, sense saber què fer, i jo tampoc… ben acollonida, sort que els de l'equip són més valents i es posen a jugar perseguint les vaques.. mare meva… i apareix el toro! ui ui ui les vaques es posen a corre, mare meva, quin cangueli! i després, vaig veure la glòria, uns llums, unes furgonetes, és la organització que ens està esperant, som els primers. I tot els renecs que hem fet sobre ells, se'ns obliden quan veiem la sopa que ens estan preparant, buaaa això sí que que s'agraeix!! muntar la tenda va ser un espectacle. Crec que al final la vàrem intentar muntar 3 vegades i a la tercera ho vàrem aconseguir! 2 gots més de sopa recuperadora i a dormir! Som 3, en una tenda de 2, la nit promet. Deuen ser la 1:00h de la matinada. Al final aconsegueixo descansar molt, tant que quan em desperto em sembla que ens hem adormit més del compte i que anem tard, però no, encara no és hora. Torno a adormir-me, fins que en Joan es posa a xerrar i moure's, a saber què està somiant el pobre nano! segur que somia que estem perduts! Ens despertem a les 5:00, ens aixequem a les 5:15, fot una mandra impressionant, cap dels 3 vol continuar… però començo a moure'm i sense dir res, els tres ens anem posant en marxa. Plegar la tenda, resulta ser molt més fàcil que plantar-la, perquè sinó encara ens trobaríeu allà…  La baixada de tornada, interminable. Em comença a fer mal el peu, no m'he regirat res, és un dolor interior, que cada cop que el poso a terra veig les estrelles i la galàxia sencera, els demano si podem acabar caminant, que no puc córrer. Acabem caminant, fent totes les balises que volíem fer i encara ens sobre temps. Crec que el mal és del canvi de bambes que vaig fer, tenia les noves molles, i vaig pensar que aniria millor amb les velles, i com que ja no les porto, ja no devia estar acostumada a aquestes sabates i he acabat rebent. Quan arribem ens expliquen que l'equip que anava primer, s'ha perdut a la orientació nocturna, que ha anat fins al poble del costat, i els han hagut d'anar a buscar! deu ni do...
(Ja tornem de l'excursió a muntanya! veieu que desperts que estem?)

Sense descansar, em poso els patins, l'assistència ha de marxar ràpid sinó no els deixen passar, i així una mica com monos, anem fins al semàfor de sortida intentant no caure i esquivant bots, forats i patinadors. La sortida acaba sent una mica caos, ens diuen que quan el semàfor es posi verd, sortim, i a la que es posa verd, tothom arrenca, un corredor inclús cau a terra, davant meu, una mica més i m'el menjo, però no sé com, l'esquivo. El pobre nano fot uns crits…. però sembla que al final no s'ha fet gaire mal… Aquesta etapa la fem en Carles i jo.

(ai ai ai....)

La carretera de la secció de patins, molt xula, no hi ha gaire desnivell, l'asfalt és nou d'aquesta setmana, passa per la vall del Bisaura i és força xula, tot i així el cansament passa factura i anem a les posicions de cap al darrere. Anem escortats per dos cotxes de l'assistència, i el que va al darrere té problemes amb els conductors que volen avançar sí o sí, i foten uns escàndols amb el "pito" impressionants. Arribem al poble de no sé on, i faig el canvi a la BTT, amb sortida molt tonta provant de ben a la vora el nou asfalt.

(3 segons abans de tastar l'asfalt)


Aquesta secció de BTT pinta divertida, ja que al llibre de ruta ja ens informa: Atenció que hi ha camins que s'han convertit en camps! i només de sortir ja ens trobem amb un camp que l'hem de travessar pel mig. Trobem una pila d'equips perduts, no m'estranya… ens enganxem i trobem el control. Els ànims de continuar endavant duren fins que trobem el pròxim obstacle.. el camí s'acaba, hi ha bardisses, hem de travessar un riu i no hi ha cap camí… donant molta volta i sense saber pràcticament on som, aconseguim travessar el riu, posant els peus gairebé fins a mitja cama i ajudant-nos uns els altres a passar les bicicletes pel riu i pujar-les per un marge (pels orientadors verd 3) fins a la carretera. Aconseguim orientar-nos, i després tot surt rodat fins l'arribada al poble d'Alpens (són aquests pobles que només coneixes si hi has fet algun raid..). I per mi: FINAL!!!!

(Estic petadaaaaa!!)

Continuen en Carles i en Joan amb una secció d'orientació-O a Alpens i una BTT fins a Sant Quirze de Besora. Nosaltres amb l'assistència anem cap a Sant Quirze a fer dutxeta i esperar els companys, que arriben al cap de poca estona!! ja hem acabat!!!

(...)

Final del raid, bones sensacions, hem pogut fer totes les seccions, ens ho hem passat de conya, tot i que el temps no ha acompanyat gaire i en alguns casos ha tocat els nassos. Hem passat fred, però no hem passat gana, no hem perdut els ànims en cap moment i això ha fet que aconseguim el 4rt lloc en el campionat!! Increïble. I per acabar, felicitar a tot l'equip, que no som 3, sinó 5, les assistències fan la feina més important!

(4rts!)

Fotos: Raúl Comino i Lupe Díaz

1 comentari:

  1. Quin cròpnica més xula....m'has fet venir ganes de provar-ho....tot arribarà!!

    ResponElimina