divendres, 3 de juliol de 2009

WIAR al sac!

Crec que el WIAR és un bon motiu per començar un blog... I és que ara ja puc dir que he fet un raid de veritat!!

El passat 20 de juny 5 Aligotes competíem al WIAR (www.raidwiar.com), un raid només per dones i organitzat per Emma Roca i Mònica Aguilera, dues meravelles en el món dels raids.

Jo feia equip amb la Lupe Díaz que ja va participar al Wiar l'any passat, i totes dues ja sabíem que poca cosa hi teníem a fer, i que per sobre de tot el nostre objectiu era passar-ho bé, fer tantes etapes com es pogués, i saber triar quines ens saltàvem, ah! i també estar un dia envoltades de les millors raiders( a veure si se'ns encomana alguna cosa...)

Sortíem divendres a la tarda direcció a Alp una mica més tard del previst... o sigui que ja abans de començar el raid, anàvem tard... molt tard! Gairebé ens tanquen la porta davant el nas, però van fer una excepció ens van deixar recollir els dorsals i tot el que donaven...
Ja arribats al refugi ens trobem amb la Marta i la Raquel, les compis de club, que per aquest cop competíem entre nosaltres... i pel que semblava estaven tan nervioses i desorientades com nosaltres... Val a dir que nosaltres d'orientació ens en sortim prou bé, però el que ens esperava l'endemà estava molt lluny d'una cursa d'orientació!

El sopar el varem acompanyar amb conversa atapeïda de nervis, comentaris, estratègies... amb molta gràcia i el suport dels assistents, en Raul i en Narcís, que ens van portar com reines durant el raid. Per nosaltres el WIAR d'aquest any era el primer entrenament pel WIAR del l'any vinent! Que es preparin!

Sortim dissabte al matí del refugi, la majoria ens havia costat dormir, o sigui que anàvem una mica torts, i comencem a desfilar cap a Alp, la zona de sortida del WIAR. Allà comencem a veure les primeres raiders, les que porten molt temps en aquest món i deu ni do! el llisto està alt!

Llavors ja sabeu què bé, repartiments de mapes, marcar els camins, càmeres i fotos per tot arreu, explicacions de l'Emma i la Mònica i apa! a córrer!! Fem una sortida espectacular, i recollim els nostres mapes de l'estenedor per començar a fer la primera orientació a Alp. Repartim les fites, jo en faig 3 i la Lupe 3 més (era l'únic moment del dia que ens podíem separar). Arribo i m'espero un moment a que arribi la Lupe, i veig que hi ha més d'una noia esperant a la seva companya, no comencem gens malament! La Raquel i la Marta ja han anat tirant. Marquem la fita, i desfilem cap a la Molina fent un trecking, i quan veiem que ens van avançant noies ens animem, i ens tornen a avançar les mateixes i ens animem més. El començament el varem fer amb bon peu, d'orientació anàvem molt més bé que alguns equips, tot i que el nostre punt feble durant tot el dia va ser la velocitat... Al cap d'una estona ja no ens avança ningú més... serem ja les últimes???

Arribem a la Molina senceres, decidides a no fer el tram de Btt, ja que tenia una mica de desnivell i era un xic llarg, i jo no em volia perdre per res del món el Parc d'Aventura! però la Mònica ens anima i ens anima i nosaltres ens varem acabar animant a fer el tram de Btt. Aquesta noia val un munt! Gràcies Mònica! No ens varem penedir gens del tram de BTT era xulíssim! començava a baix la Molina, es pujada fins la collada de Tosses, volta a la muntanya i cap a les pistes!

Arribem al Parc d'Aventura, saltant aquest cop sí el trecking fins al Puigllançada i gran alegria del dia, som a temps per entrar al Parc. Ens col·loquem els budriers,

casc al cap, guants i a fer el mono! Per mi va ser de les millors etapes, tot i que la meva companya va patir una mica i no crec que pensi el mateix... Després d'enfilar-nos per cordes i mes cordes, tirolines, ponts... tornem a agafar la btt, cap avall que fa baixada! Pedres i més pedres, un corriol molt xulo però per gent que domini bé la btt. En aquest punt sabíem que portàvem unes quantes participants al darrere, que les havíem avançat al saltar-nos l'etapa del trecking... o sigui que aviat ens avançarien.. a veure si veiem a la Marta i la Raquel...


De baixada marquem les fites, una en unes roques espectaculars, amb unes vistes genials, i veiem el primer equip que ens atrapa. Sento que em diuen: Va Ester! que no vegin per on marxem! jejejeje, i patam, primera errada del dia i també la última! agafem una pista quan havíem d'agafar el camí del costat... ens surt un error de 20-30 minuts... que ens fa suar la cansalada... Recuperem el camí, passem Alp, i arribem a un pont a Sanavastre, on l'organització ens està desmuntant la fita!!! aiii! les del davant m'han dit que eren les últimes! perdoneu noies! bufff en a anat d'un pèl a que no podem marcar-la!

Arribem a Bolvir i ens retrobem amb la Marta i la Raquel, ja amb els patins posats, segurament quan hem fet l'error ens han passat... elles no han saltat cap etapa, digne d'admiració! Amb un entrepà gegant de fuet a una mà, i la brúixola i mapa a l'altre comencem una altra cursa d'orientació per Bolvir, molt assequible, amb un tir amb arc pel mig, per amanir el dia. Acabem i ens diuen que ja podem anar desfilant cap a Puigcerdà, que anem tard i que tanquen la paradeta dels patins ... o sigui que carretera i manta cap a Puigcerdà. Aquí ja deuríem portar unes 9 hores de competició, i les forces les havíem anat descarregant pel camí, o sigui que la velocitat de la bicicleta feia llufa... (Raúl! i el motoret que et varem demanar?¿)


Un cop a Puigcerdà ens donen un altre mapa, vinga a orientar-nos altre cop! Mira, al mapa surt una fita al costat del llac! i quan arribem: però a on és la fita? Ahh!! Lupe mira! ens portaran amb barca fins la fita que guai!!! L'emoció va durar fins que l'organització ens va dir que una de les dues ja es podia anar traient la roba que se'n anava a l'aigua!! Em miro la Lupe, jo no li veig gaires ganes de posar-s'hi... Va! ja m'hi tiro!! Ester, segur que t'hi vols posar? Estàs boja! Que si que sí, que m'hi tiro!! Una senyora de l'organització m'ensenya una foto per dir-me que em puc tirar fent la granota i de pas també el ridícul.. i jo va i li faig cas... granota a l'aigua! Quina vergonya! i que freda!! quan arribo a la barca em demanen la tarja de control, i on és la tarja de control?? uff, la trobo, me la marquen i torno. Quan arribo me n'adono que està ple de gent mirant com aquestes noies que fan de tot es tiren a l'aigua i la cara que hi posen... Els mitjons no entren, les bambes costen d’entrar, no hi ha temps per tovalloles ni perdre el sol, haig d’acabar l’orientació feta un ànec...

Últimes fites més, també molt assequibles i taxan! ens plantem a l'arc d'entrada!! ja està, ara tot són rialles, abraçades, emocions, .. i els records que ens quedaran per sempre.


La Raquel i la Marta encara han d'arribar, en Narcís ens informa que són les últimes que ho han pogut fer tot, o sigui i que podran acabar el raid sense saltar cap etapa, i que a més, si s'espavilen podran avançar un equip i tot! vinga noies!


Ens dutxem, ens polim i a sopar! Llavors repartiment de premis. Hem quedat últimes! jejeje o sigui 30 de 30. Bé, tenim la sort que aquest resultat empitjorar segur que no empitjora! i l'any que bé com a mínim o fem igual..
La Marta i la Raquel queden en la posició 22, no està gens malament! I la Marta Cardona, l’altra Aligota a la posició 27. Enhorabona!

A partir d'aquí, a descansar que l'endemà la Marta i jo tenim cursa d'orientació a Espinalbet! que per cert no va anar malament... La Raquel però la deixem descansar a la gespa...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada