Campionat de Catalunya de relleus 2012

No sé com començar perquè el text sigui sincer a totes les emocions que han passat per dins durant aquests relleus...

La temporada 2012 començava amb moltes hores d'entrenament, també amb l'ajuda tècnica i física per part del club, on han posat més confiança ells en mi, que jo mateixa. Uns mesos amb molts de canvis pel mig, on no sempre ha estat possible separar-ho de la competició, però amb un final on tot s'ha vist recompensat i he recuperat confiança i concentració de nou.

Finalment l'última cursa i la més emocionant de l'any: els relleus. Cada club fa equips de 3, en el nostre cas som més de 3 corrent a la categoria absoluta... i pràcticament qualsevol de les combinacions era bona per fer uns bons relleus. Finalment el club decideix fer l'alineació: 1 Marta, 2 Ester i 3 Rose.

Marta, Ester i Rose

La setmana abans dels relleus començava amb un dilluns amb masses nervis, les pulsacions accelerades només de pensar en el diumenge que estava per arribar... Vaig haver de treballar molt a nivell psicològic per superar aquesta pressió... 

Un cop els clubs van posar les cartes sobre la taula, i amb això vull dir que es van penjar els equips a la web, vaig analitzar les possibilitats del nostre equip. Tot i faltar grans corredores, la cosa no era fàcil, uns quants clubs presentaven equips competitius: Xinos, COC, GO,.... però si nosaltres fèiem bona cursa, teníem possibilitats de podi. Tot era possible.

Dissabte tarda em tanco a la cuina, fent coses a tort i a dret i explotant el forn i fogons... em relaxa! i haver-me de preocupar de tantes coses alhora, feia que m'oblidés completament dels relleus. Mireu quines galetes vaig fer!

Galetes_O

Però arriba el dia. M'aixeco a les 5 del matí, he dormit molt poc però bé. Comença el ritual, la roba està preparada: samarreta d'Aligots, pantalons d'Aligots, tanga d'Aligots... El pa està descongelat, esmorzar de sempre no fos cas que es posi malament. Agafo la furgo i cap a trobar més Aligots i Aligotes!

Arribem a Malanyeu molt aviat, muntem la tenda del club. I ens anem trobant tots... La Marta surt primera, però per un moment sembla que sigui jo la que haig de sortir, ja tinc ganes d'escalfar i de sortir d'una vegada!!

Tots els corredors del club!

Des de la línia d'espectadors la sortida va ser impressionant. La primera corredora dels xinos, i la que ja sabíem que donaria guerra a la primera rellevista, comença amb un sprint a gran velocitat col·locant-se al capdavant en molt poc temps. La resta esperem nervioses a la línia d'espectadors.

Sortida dels primers rellevistes

I ben aviat es presenten a la fita vista, la Marta, la nostra primera rellevista no li ha deixat donar avantatge i presenta just darrera seu a molt poc temps. Però tampoc la resta de rivals donen avantatge, i arriben totes al darrera amb molt poc temps les del GO i del COC.

La Marta passant per la vista, però mireu la troglodita dels Xinos que aprop la te!

Aquí les meves pulsacions comencen a pujar... acabo d'escalfar donant voltes i parlant amb la segona rellevista dels xinos, que seria amb la primera persona amb qui semblava que hauria de lluitar.

Queda el bucle final per la Marta, on aconsegueix deixar enrere la corredora dels xinos i es presenta primera a meta!!! Marta no m'ho pots fer això!!! em va passar de tot pel cap... A més, sabíem que la corredora dels xinos no tardaria en arribar...

La Marta em passa el mapa, i veig arribar la corredora dels Xinos, també la del COC, mare meva, les tinc a tocar!! i la resta tampoc van tarden en arribar. Arrenco a córrer i sento les últimes paraules de'n Narcís: Ester, tranquil·la! però jo feines tinc a controlar les cames tremoloses fins al triangle. Comença la meva lluita. Les segones rellevistes de la resta d'equips són fortes i surto conscient de que no serà fàcil.

Ataco de forma segura la primera fita, però fallo, la corredora dels Xinos marca la seva primera fita i em passa. Llegeixo i veig que no estic al lloc correcte, arrenco a córrer i marco la primera. Continuo amb seguretat, i avanço sense fallar. Arribo cap a la 5  i em sembla veure la corredora dels Xinos, ja la tinc, asseguro per no fallar i continuo la meva cursa. Arribo a la 7 no controlo prou la baixada i perdo contacte amb el mapa, em quedo massa amunt... dubto, i a més m'atrapa la corredora del COC, també dubta, o això sembla... Intento llegir, però és impossible! quina adrenalina!!
Segueixo bé, però ens atrapa també la corredora del GO. Ni rastre de la corredora dels Xinos, estarà per davant? Em poso al davant, ara tu ara jo... Cap de les tres es vol quedar enrere, la concentració és màxima.

Aguantant (per ben poc) la primera posició a la zona d'espectadors! Foto: Carla Guillén.

Aparec a la zona d'espectadors en primera posició, però la corredora del COC m'avança just a la fita vista, tinc la del GO a tocar i la del BO passa a menys d'un minut. Ens espera un bucle final molt ràpid. Les veig, seguim ara tu, ara jo... Fem coses diferents, no entenc res, en teoria el bucle final era igual per tothom??? La del BO ens deixa enrere. La penúltima fita la marquem juntes. Al arribar a l'sprint em quedo jo enrere, corro tan com puc, però agonitzo! quin final més llarg!! Agafo el mapa i li passo a la Rose. Ara és tot cosa seva, té les corredores a la vista. Respiro, respiro i... ostia! la meta! quasi la deixo... marco...
Molt satisfeta de la meva cursa. He fallat dues o tres fites, però poc temps.

La meva arribada agonitzant!

Però els nervis no han acabat... podrà la Rose amb les terceres rellevistes? Més tard, ella mateixa em deia que li havia encantat sortir amb tot el piló de terceres rellevistes!! uau!

Ansioses per veure la posició en què passa la Rose per la vista, ens quedem amb la Marta a la línia d'espectadors. Veiem possibilitats. I finalment apareix la Rose, va primera! tardaran gaire la resta? els durà avantatge? cauen els minuts i amb prou avantatge comencen a aparèixer la resta de corredores. Cada cop ho veiem més segur. I finalment... la Rose es presenta a l'sprint final!! L'anem a esperar, és el millor dels millors resultats possibles, AQUEST ANY SI QUE SI! Entrem en primera posició a META! 

Arribada de la Rose primera a meta.

Moltes emocions van aparèixer en aquest instant! un moment que cada cop que hi penso s'accelera el cor. Molt intens.

No ha estat fàcil... però ha estat brutal!

Emocions

Felicitat i satisfacció

Entrevista de Zona Ufec per esport3

Moltes aligotes hem lluitat en els últims anys en aquest primer equip, que serveixi aquest podi per demostrar i recompensar tot el que aquestes corredores hem patit i lluitat!

Dalt del podi

Brindis pel club! perquè ha estat gràcies a tots aquest bon resultat!

Ja a casa i visualitzant la gràfica que dibuixa el meu pulsòmetre és divertit veure que no es pot amagar res! sense gaires esforços es poden endevinar bé els moments més frenètics de la meva posta de relleus. Només en el moment de sortir i encara sense córrer, duia una mitjana de 35 pulsacions per minut extres del que és habitual.. i només pels nervis!!

Finalment la temporada acaba de la millor forma de les possibles: 3a posició de sorpresa i inesperat a Dones Elit de Copa Catalana i campiones de relleus!

Però també arriba el més difícil, i el repte més gran, que és mantenir-se o millorar!!

Us deixo amb el vídeo de la UFEC, on surt un divertit reportatge i la nostra entrevista. Val la pena de veure!

http://www.ufec.tv/zonaufec.php?id_arxiu=1654&tipus=1&npagina&dates

Campionats de França 2012

Cap de setmana de més del mateix, però diferent!!

Aquest cop, si ens llevem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora... és perquè la cursa és a la tarda! Per tant comencem el viatge molt aviat i és prou entretingut fins que hem de fer parada d'urgència i obligatòria molt a prop de la zona de cursa... Si la carretera fins llavors era ampla i prou bona, de cop un: Ualaaaaa!!! ens mostra una carretera estreta, just per la punta d'un penya-segat enorme, amb un munt de túnels i colors espectaculars! Que ens vam haver de parar i contemplar les vistes, vaja.

[Font: B2]

A més, gràcies a Sant Google la podeu recórrer des de casa amb l'Street View: http://goo.gl/maps/cZJP

Arribem a la zona de cursa i alguns encara no sabem a qui busquem. Correm pel club N.O.R.D, un club Francés molt amigable. Finalment trobem el club, la tenda, les noves equipacions (ara anem de verd) i el més important, ell lloc on anirem a fer la crep després de la cursa!

És hora, i me'n vaig a la sortida.

A diferència d'aquí, has de dur la llicència a la sortida i la revisen cada cop per sortir... per tant, a part de tots els nervis que ja portem a sobre, i afegim el de no deixar-nos la llicència francesa...

El primer problema, el tinc quan sento que, evidentment, criden les hores només en Francés, i jo no em sé ni els números... entre el rellotge i la mala vocalització del de sortida endevino que és la meva hora i em tiro de cap a la sortida! Ho endevino...

Un cop tinc el mapa, molt conscient de voler veure com és la cartografia, em poso a mirar com està dibuixat tot, tinc una mica de fòbia als mapes francesos després dels WOC 2011... I amb això entro bé a mapa, que té bona pinta i és prou tècnic i complexa. Agafo velocitat mica en mica. El més important pel club és no fer error en targeta, i aquesta va ser la meva feina durant la cursa, revisar i tornar a revisar i tornar a revisar els codis de fites... i no perdre'm molt clar...

Les fites cauen una darrere l'altre sense masses problemes tot i que les primeres les trobo una mica amagades, fins que arribo a la 7. No tinc clar com atacar-la i em llanço al buit, no funciona. Abans de perdre més temps o rastrejar decideixo tornar a la 6 (si la trobo....). Un cop allà, la fòbia de fer MP pot amb mi, i la torno a pinçar per si de cas. Em concentro més que abans i ataco altre cop la 7. A partir d'aquí ens anem trobant amb la Marta, i la cursa agafa emoció, ara ella, ara jo, i ara ens perdem les dues.... seguim i ens anem trobant però cadascuna és capaç de fer la seva cursa, fins que arriba la part física del final i em diu que allà em quedo... i mica en mica arribo a l'sprint i final! Descans quan veig el temps i no un MP.

Acabo la cursa de mitja amb bones sensacions i contenta d'un resultat acceptable. També contenta de veure que cada dia es compleixen algun dels petits objectius que permeten anar millorant i aprenent més d'aquest esport...

Track de la mitja

Diumenge ens acabem aixecant a la mateixa hora que el dissabte.. o sigui, molt d'hora, molta d'hora, molt d'hora... i això que estem prou a prop del centre de competició, però és que la sortida dels primers rellevistes és a les 6:30 del matí!

En aquest cas també funciona diferent, ho tenen dividit per divisions (1a, 2a, 3a i 4a) , i s'han de guanyar el dret de tenir un equip en aquestes divisions, que s'adquireix segons resultats. A cada divisió hi ha un nombre de rellevistes també diferent, en aquest cas poden ser 8 o 6... 

Jo corria a l'equip de 3a nacional, sortia primera rellevista (i per tant en massa) a les 7:00h del matí, i el meu equip tenia 6 rellevistes.

Intuint el que diuen pels altaveus segons el que fa la gent (perquè d'entendre.. no vaig entendre res...) me'n vaig cap a la zona de mapa, escalfo, i cap a davant del meu mapa. Segueixen xerrant i jo no entenc pas que diuen... llavors penso que quan facin el compte enrere... igual tampoc sé quin número canten!!

5.. 4... 3... 2... pot semblar que collim bolets... però en realitat estem ben concentrats...

[Font: http://www.cfc2012-drome.fr/]

eing?¿ i la cara que em va quedar quan vaig veure la tirada del triangle a la 1...  

[Font: http://www.cfc2012-drome.fr/]

Aquí encara buscava com atacar la 1...  

[Font: http://www.cfc2012-drome.fr/]

Me'n surto del moment de la sortida... i comença l'espectacle... giro el mapa i tinc el triangle controlat... però i la 1? on és la 1? on és? doncs al final d'una bona tirada molt llarga... ufff quin fart de córrer. Tinc una cursa molt i molt física per la zona de les pistes d'esquí, els primers corredors ja casi ni els veig al final dels oberts, i tinc la sensació d'anar última... Començo a fer la meva cursa, i mica en mica vaig atrapant gent... Em pregunten histèrics pels codis de les fites... o això dedueixo, els hi dic en castellà o anglès, segons la quantitat de concentració que porto... però tots es queixen.. quins nassos!!! altra feina tinc jo a revisar 3 vegades els meus codis, que com el dissabte la meva preocupació és no fer MP... els reviso abans, quan veig el codi, i altre cop al marxar... quina obessió amb els codis que porto a sobre...

A la que arribo a la part final i potser més tècnica atrapo a força gent i canto algunes fites que alguns sembla que porten estona buscant, tot i que no entenc què em diuen... però van al darrere els espavilats!

Finalment, després d'una llarga pujada, on alguns que no tenen gaire fe amb mi pensaven que no arribaria al final de la cara que portava... puc donar el relleu a l'Amat Lulu. Cursa acabada, sense errors grans, sense MP, objectiu aconseguit!

Total que encara no són les 8 del matí i jo ja tinc la feina feta! La resta del dia me'l dedico a cridar "ale lulu" als companys i a disfrutar de la gran festa del relleus i... les creps de nutella... :)

Del mapa, jo tenia la part de les pistes d'esquí (veure imatge), altres rellevistes tenien la part est del mapa de la mitja, on no s'havia trepitjat.

Track dels relleus

Un cop acabats els relleus sabem que l'equip de segona divisió puja a primera!!! ho celebrem amb una mica de cava amb tots els del club! I esperem poder tornar a córrer amb ells un altre any!

Regal del viatge de cloenda...

[Font: B2]

Uns quants 5 minuts de glòria

Aquí teniu uns quants moments de gloria a la meva vida, moments glamurosos en els quals he triomfat descaradament! :)

Aviam si algú se'n recorda d'algun d'aquests:

1.- El dia que intentava tancar la porta del despatx amb el comandament a distància del cotxe.

2.- El dia que vaig sortir volant per davant la bici, després d'avisar a algú que sortiria volant de la bici.

3.- El dia que vaig perdre el cotxe aparcat i em pensava que me l'havien robat.

4.- El dia que decideixo fer el meu tercer barranc, després de fer-ne dos, on els dos havien acabat amb rescat.

5.- El dia que se'm va parar el cotxe al mig d'una rotonda, els mossos m'enganxen trucant per demanar ajuda, llavors m'empenyen el cotxe fora la rotonda, i quan acabem els hi ensenyo que no s'engega.. i s'engega!!

6.- El dia que vaig anar a fer una rogaining de 24 non-stop (competició a peu) i em vaig deixar tot el material obligatori a casa.

7.- El dia que volíem enterrar l'esquirol perquè ens pensàvem que era mort, i resulta que hivernava (i encara és viu!!)

8.- El dia que vaig fondre les rodes dels patins en una secció de raid (al començar la baixada).

I no patiu... que n'hi haurà molts més!

Jukola: Relleu-O contra 1000 descontrolades! [18 juny 2011]

El 16 de juny d'aquest any és un dia per recordar, no perquè fos el meu aniversari, ni perquè el dia anterior hi hagués hagut un eclipsi de lluna, ni perquè tardés uns 15 minuts en saber com entrar a un pàrquing de cotxes ... res de tot això.

És important perquè a les 5:30 del matí ja estava avorrida a l'aeroport de Barcelona esperant els avions que em durien fins a FINLÀNDIA! però no només a Finlàndia, sinó al JUKOLA!

El Jukola és una cursa d'orientació per relleus, que es fa cada any a Finlàndia i a on hi ha equips de per tot arreu. La competició en sí és coneguda més per la qualitat del terreny i la quantitat de participants, que no pas pel valor del que es guanya, ja que per la majoria d'equips el més important és participar-hi, mentre que per uns quants el més important és la fama d'estar el més a prop del podi possible.

Es disputen dues proves: el Venla i el Jukola. El Venla són els relleus de les dones, que correm de dia i en relleu de 4 persones, i abans que surtin els nois.

El Jukola són els relleus dels homes, que surten a les 11 de la nit, i en relleus de 7 persones, el qual vol dir, que bona part es fa de nit o quasi de nit. Recordo que a Finlàndia les nits són molt curtes!

Des de principis d'any que tenia claríssim que volia anar-hi, d'aquest any no podia passar. Però al club no es va animar ningú, i no hi va haver manera de fer equip ni amb gent d'altres clubs...

Però a última hora l'equip de l'UEVIC els surt un forat, que jo no dubto en aprofitar-lo!! 

O sigui que aquí teniu a l'equip!

Equip complet!!

L'equip prometia molt: una coixa, una recent 21A, una embarassada i jo que en relleus sempre la cago per nervis... visca!! Per tant, decidir l'ordre de les postes no va ser fàcil... ningú volia fer la posta llarga... ningú volia sortir primera...

Finalment l'ordre va ser:

1.- Ester (pillo, i em toca primera...)

2.- Laura (també pilla, però no tant, li deixem fer el no tan llarg...)

3.- Alba (guanya i li deixem triar el relleu curt...)

4.- Íngrid (diu que vol córrer última per si no pot acabar... si si... ja ens la sabem aquesta... eh!)

Per tant em tocarà sortir primera... això vol dir nervis, nervis i nervis i por de fer-ho malament. Per altra banda, sortir primera és un espectacle... i tindré la sort de poder-hi ser pel mig!

Així doncs dijous al migdia arribo a Helsinki després de fer unes quantes voltes entre aeroports i de tenir algun imprevist, però ben tipa, ja us dic jo que amb Lufthansa segur que no passeu gana!

El que queda de dijous el passem visitant Helsinki i menjant en llocs que no serien finlandesos precisament...  Diuen que Finlàndia és el paradís de l'orientació, jo a part d'engegar la TV i veure que estan transmetent no sé quins campionats d'orientació, no vaig notar que fos tan i tan com diuen...

Divendres comença la festa! ens presentem a la zona de competició per entrenar una mica i començar a saber llegir els mapes finlandesos. 

La zona de competició es una passada! jo que sóc una "novata" al·lucino amb el tema. Han muntat una ciutat del no res! Hi ha botigues immenses d'orientació, restaurants, centenars de tendes militars per dormir, dutxes, sauna...

Aprofito (algunes ho van aprofitar més que jo...) per anar de botigues una estona, que hi ha unes gangues...

Aquesta és la zona de tendes militars que munta l'organització

Els punts d'aigua i WC amb globus perquè els puguis veure de lluny!

Després de flipar-nos per la zona de competició, sortim a entrenar! bé... a intentar-ho...

Les sensacions no són gaire bones, cada vegada que em poso a córrer em perdo, si vaig caminant.. no em lliga tot... i també m'acabo perdent... no ho tinc gens clar...

Per sort, la resta també tenen problemes amb els mapes i no em sento tan sola... ;)

El dia de la cursa arriba, són les 8h del matí, plou, tinc el sac moll i unes 20 pessigades de mosquits a la cara (els meus "amics" de la tenda s'han posat repel·lent i no m'han dit res!!!) i també tinc clar que si no surto a fer el model event (entrenar a una zona molt similar de la competició) estic perduda en cursa segur. Em costa, però aconsegueixo posar-me les malles i agafar la brúixola i l'emit. Potser no acabaré d'aprendre a moure'm per aquests terrenys però almenys sabré com fer servir l'emit.. 

[L'emit és el xip que fan servir aquesta gent per guardar els temps (nosaltres fem servir l'sportident) i s'ha d'encaixar en una direcció en concret a la base, sinó no entra... aquí amb els forats ho tenim més fàcil! ;)]

Això és un "trastu"EMIT

Torno d'entrenar xopa, però contenta. Finalment he començat a saber moure'm per aquests terrenys sense perdre-hi molta estona. L'hora de la sortida cada vegada és més a prop. Nervis. Molts nervis!

Són casi les 12, la sortida és a les 14:10h. Per tant em començo a preparar. Continua plovent moltíssim.

Menjo un entrepà de fa 3 dies que trobo a la maleta i alguna cosa més que arreplego. 

Arriba el moment, toca anar cap a la sortida. Tots m'acompanyen, estic molt nervi! Arriba un punt que ja només podem continuar la brúixola, l'emit i jo... miro els companys i em llanço a la guerra!

Els de l'organització em diuen coses amb finès, jo no entenc res, només em limito a dir: ok? ok ok... jo continuo si no ok, ja es queixaran no? L'emit només es neteja, no es comprova, i a més l'enllacen amb un codi de barres del dorsal.. tot plegat una mica manual... 

Abans de sortir, semblo feliç, però estic cagadíssima.

Primer de tot me'n vaig a veure si puc saber on és el triangle, la meva principal preocupació, perquè si sortim 1000 ties esverades i no veig el triangle què??? això era el que més em preocupava... però el veig! el podem veure abans de sortir, bé, això em tranquil·litza... 

Un cop vist el triangle, no sé què haig de fer, n'hi ha que corren i n'hi ha que caminen direcció sortida. Faig unes quantes rectes trotant però de seguida vaig cap a la sortida perquè em preocupa arribar massa tard i perdre'm alguna cosa... Pels altaveus diuen coses, quan xerren amb finès no entenc res i quan ho fan amb anglès, estic tan nervi que tampoc, ai per favor, que ens donin la sortida ja!!!

Veig que les noies s'esperen al final de la super pujada, doncs jo també... 

Aquesta és la "petita" pujada que m'espera fer amb 200 ties per davant i 800 per darrere!

Al cap de poca estona xerren més  i veig que baixen la super baixada, doncs jo també!

Baixant! una mica preocupada... tot s'ha de dir!

Però alerta, que es queden davant els mapes i encara no es posen al seu lloc! doncs jo tampoc...

El sistema dels mapes, mola. Han fet uns estenedors que van de banda a banda i hi ha tots els dorsals penjats com un fuet posats en ordre... Ara em preocupa no trobar el meu dorsal!! Em poso a mirar la numeració de les files són en ordre però no tinc clar quants n'hi entren per fila... mare meva... ni això sé veure! la cosa promet cada vegada més. 

De cop tothom es meu, ara es posen a buscar el seu mapa, doncs jo igual!! 

Aviam... aquesta fila no... aquesta tampoc.... m'he passat! vaig enrere... una mica més endavant... el tinc!! he trobat el meu mapa!!! Ja estem totes col·locades!

Ara el meu principal problema és saber quan sortim, perquè segueixo sense entendre el finès per molt que ho intento... i el que sí que entenc i que no paren de repetir és: Don't touch de map! Don't touch de map!!

[Mama, tu que no saps Anglès.. vol dir: No toqueu el mapa! ;) ]

Però tothom l'agafa, per tant jo també... no et fot! això sí, sense mirar res! només faltaria que donessin la sortida i em quedés el mapa penjat de l'estenedor!!! jo no el deixo per res del món!

De cop diuen: 15 seconds!!! com??? ha dit 15? ha dit 50? ai mareeeee!!!! I... PUM PUM PUM PUUUUM!!!! 

Us presento a les 1000 descontrolades! Aquí totes mones i mantenint odre... però ja veureu d'aquí a una estona!

Vídeo de la sortida. Apareixo al minut 2:41.

Surto!! Em costa reaccionar, però em poso a córrer a fondo, tan com puc, però quedem clavades a la pujada, hi ha moooolta pujada, rellisca molt, les ties no paren de trepitjar-me, donar-me cops de colze, empentes, estic rebent per tots costats! ara la meva preocupació és sobreviure l'avançament d'unes possibles 800 ties descontrolades!

Comença la pujada!

on sóc? doncs intentant sobreviure! (just al mig, de color groc)

De seguida me'n dono compte que és impossible fer la teva cursa aquí... es fan trens que has de seguir tan si vols com si no vols, i córrer molt, moltíssim! Surto a fondo, mai havia anat a un ritme tan alt en cursa... o més ben dit... ni als esprints encintats vaig tan ràpid! però la competició en sí t'hi obliga, no hi ha elecció. Almenys pel primer rellevista.

Al trobar la primera fita sento un alleugeriment... l'he trobat, bé! amb tanta gent i arriscant una mica massa és fàcil arribar a la fita que no toca, per tant veure que és la meva i que l'he clavat (amb l'ajuda de no sé... 50 persones més? ) m'anima!

A les fites s'hi acumula molta gent i sense gaires miraments, podeu veure un exemple a la foto de l'organització... són unes boges...

Murder in control number X ...

Vaig direcció la segona fita, seguint el trenet que hi porta i que puja el meu ritme de cursa, simplement es tracta de seguir el trenet que porta rumb fix a la fita... i així cada fita.

A la tercera fita em trobo la càmera de TV i la resta de l'equip poden veure des del centre de competició que he sobreviscut fins a la tercera fita! Ja us he dit que la paradeta que tenen muntada és espectacular.

Jo a la TV! :)

La resta de fites prou bé, en alguna em despisto i fa que tingui algun error, i també em despista trobar fites en el meu camí que no són meves, això em fa parar i comprovar que vagi pel bon camí... 

Segueixo porto un ritme més alt del normal per mi... arriscant més del que estic acostumada, i seguint trenets a fondo... no hi ha elecció.

Arribo a les últimes fites me n'adono que la diversió està a punt d'acabar i ho vull disfrutar més! però res... corre, corre i corre!!!  No tinc ni idea de l'estona que porto, no he tingut temps ni de mirar el crono!

Finalment començo a veure la zona d'arribada, marco l'última fita i començo l'esprint. 

Sprintant!

L'esprint és un espectacle, és molt llarg i està ple de gent. Sento gent que m'anima.. ai quina il·lusió veure-us!! Primer pujo i baixo un pont de fusta, que patina molt i pels que se'ns acut anar-hi sense claus i amb la sola ben llisa és divertit, llavors hi ha una recta/corba molt llarga on haig de buscar el forat del meu número de relleu, jo directe a l'1.

Corro tan com puc, a davant tinc dues senyores grans que haig de passar-les com sigui!! Marco meta, i em poso a buscar el carril del meu dorsal per trobar el mapa que haig de donar a la Laura, l'agafo i acabo de córrer per donar-li... no la veig... on és la Laura? on és? la veig!! li dono el mapa i de cop em sento alliberada, relaxada, i emocionada. 

Metaaaa!

Haig de dir que casi em cauen llàgrimes al veure que he arribat i que ja he fet tot el relleu. És una sensació que em descol·loca, mai m'havia sentit així al acabar una cursa...

Fins i tot amb algun remordiment per haver-li endossat ara el mort a la Laura i patint per com li anirà la cursa...

Amb 1:16:52h, a 32:55min de la primera, molt contenta del resultat, però això vol dir posició 807 del total que crec que no és tan bo...

Configuracions del circuit de la primera rellevista

Encara emocionada d'haver acabat, me'n vaig a descarregar els resultats, que segueixo sense entendre el que em diuen... i a buscar a la resta de nenes de l'equip! tinc moltes ganes de veure-les!

I a partir d'aquí gaudeixo de la resta de la cursa... La Laura que patia per perdre's fa molt bona cursa, i es presenta molt d'hora a l'arribada, l'Alba que no pot apretar molt també fa bona cursa i l'Íngrid que patia per no acabar per culpa del turmell s'atreveix a avançar posicions i a portar els trenets de les "iaies" perquè sinó se'ns perden! I a l'sprint vam comprovar que l'excusa del turmell ja no li funciona més! ;)
Venla brutal. Molt recomanable, em va encantar ser-hi i participar-hi.

I després d'una dutxa, una sauna i menjar finès arriba el moment de la sortida dels nois, que és espectacular.

Com sempre i amb tot es dóna moltíssima més importància als homes, i el Jukola és per ells.

Els mapes dels nois segueixen penjats com pernils.

Surten de nit, a les 22:55h. Nosaltres acompanyem a l'Edu Masoliver, que és el primer rellevista, i "novato" com jo que li toca fer el primer relleu. Ja es fa fosc, per tant surten ja amb els frontals encesos. La sortida em recorda el moments de nervis que he passat jo fa unes hores. Segueixo sense entendre el que diuen pels altaveus.. llavors no devien ser nervis.

Els cracks a primera fila, fan por de tan concentrats que estan. 

Donen la sortida, el terra tremola, molts de crits, música i la pell de gallina!

Anem ràpid a buscar un bon lloc on poder seguir els nois des de la TV i veiem en Tommi, que està fent una gran cursa, i també en Marc, però ni rastre del nostre Edu!! aiii pobret!! no en tenim ni idea d'on és...

El temps passa i l'Edu arriba, surt en Joan. Nosaltres anem a dormir una mica, tot i que la intenció és aixecar-nos aviat per veure les primeres arribades, però es queda només amb la intenció...

Els nois de nit ho fan molt bé, permetent que l'Oriol apretant molt les dents a les seves últimes fites pugui passar el relleu per pocs segons a en Vicenç i s'estalvien la sortida en massa. Molt emotiva la seva arribada!

L'Oriol celebrant a l'sprint poder donar el relleu abans de la sortida en massa!

Arriba en Vicenç i s'acaba. Toca tornar, un parell d'avions, una clatellada de pàrquing, unes hores d'autopista... i esperar l'any vinent per tornar-hi!

Altres vídeos del Jukola:

Ties descontrolades als controls:

Sortida nois:

O'bivwak'11 [11 i 12 juny 2011]

El passat 10 de juny fèiem camí a França, direcció Pélussin (Roine-Alps) a disputar el Raid d'orientació Obivwa'k.

Pels orientadors catalans ha deixat d'existir aquest tipus de prova al nostre territori... fins fa uns anys s'organitzava el Raid d'orientació de Rebost, però es va deixar de fer, i ara sembla que tot s'ho mengen les rogainings.... una llàstima. Per sort, l'Obivwak d'aquest any quedava a prop i ens va permetre anar-hi.

Un raid d'orientació consisteix en realitzar un circuit lineal durant dos dies i dividit en dues etapes, fent nit en una zona desconeguda fins al moment de donar el mapa, on els corredors han de dur tot el necessari i obligatori (tenda, menjar, sac...) per passar la nit perduts on algú hi va perdre l'espardenya.

Un imprevist d'última hora, per part de les meves angines, fan que no puguem disputar-lo com ens agradaria, tot i que decidim no canviar de categoria i fer-lo igualment però caminant. Fins on es pugui.

Arribem a la zona de competició, a on farem nit i a on em veig obligada a guardar per un altre moment el meu sopar, al descobrir una pizzeria brutal al mateix poble ;)

La pizza! ups! massa tard!

Entrem a la zona de sortida, on ja ens donen el mapa però no les coordenades. I és que en un raid d'orientació totes les categories tenen el mateix mapa en el moment de la sortida, i no és fins a un punt concret que et donen els punts en forma de coordenades que mitjançant una plantilla et marques tu mateix al mapa. I aquests punts sí que són diferents per les diferents categories.

El mapa!

Aprofito també per endur-me les meves barretes de ratafia, on podrem comprovar el seu rendiment en cursa.

Just abans de la sortida

Donen la sortida, és ple de càmeres de vídeo, de fotos, gent cridant, gent jove, gent gran i nens, mapes per totes bandes i gent de tot el món. Un raid per tothom.

Comencem a córrer entre la multitud de gent intentant avançar tan com puguem, tot i anar caminant...

Arribem a la zona on reparteixen els punts de control, hem de buscar la lletra B! on és la B? on és? allà!!!

Ens llancem sobre la senyora gran, que ja ens coneix del dia anterior d'anar a buscar els dorsals i ens dóna la nostra descripció de controls només del primer dia. Ja que la resta, ens la donaran quan ens donin la sortida del segon dia. Ara es tracta d'anar marcant els punts de control en ordre. Buscant la seva situació amb les indicacions del full, també es dóna la descripció de controls típica d'orientació per saber exactament a on es troba situada.

Descripció de controls dels dos dies

Al marcar les fites al mapa, ens en adonem que les fites són molt tècniques, cosa que ens motiva encara més, amb la condició física que hi vaig... 

Comença la primera etapa!!!!!!

Una de les fites

Les fites les trobem bé, però el ritme que portem ens preocupa de que algun tall de secció no ens deixin passar. Intento trotar a les baixades, però no puc... no em trobo bé per córrer.

Una altra fita

El recorregut es una passada. Boscos nets, molt de desnivell i moltes vistes. Val la pena.

Però arriba un punt on el cansament comença a tenir efecte... I les ganes d'arribar a la zona d'acampada són importants.

Al cap de 6h 43min acabem la primera etapa! rebentats.... però de cop, apareix algú amb un grapat gegant de cireres fresques i ben vermelletes....  que ens revifa de cop!

Muntem la tenda, passem per la zona d'aigua gelada, sopar i dormir! 

El despertar del diumenge al matí és dur... les angines donen la tabarra i encara em trobo pitjor... però tot i així sortim com sigui!!

Abans de la sortida del diumenge

Anem cap a la sortida massa tard, i som al darrere de tot, és a dir, darrere d'unes 2200 persones... això fa que tinguem una sortida molt lenta, intentant avançar tan com es pugui, però hi ha moments en què es fa impossible. Després d'una bona estona de "processó" arribem a la lletra B, just on ens donen la descripció de controls de l'etapa 2.

Cal marcar primer de tot, els controls al mapa.

Marcant controls al mapa

La segona etapa que pensàvem que seria tot de tornada, és molt més llarga i ens fan donar més d'una volta i pujar en més d'un cim. Les fites continuen molt amagades. Passem el pas amb tall horari amb temps de sobres. Pugem un cim, i el baixem per la tartera (ens fa mandra donar la volta pel camí.. i estem cansats..).

Per acabar-ho de rematar, unes quantes voltes més abans d'arribar a meta, amb unes fites que ens hagués agradat estalviar-les!! ;)

i finalment... després de 7h 48min més, ARRIBADA!!! ho hem aconseguit, amb angines i patint moltíssim, però ho hem aconseguit!!!

I ens donen dinar, que agraeixo moltíssim a l'organització, però que ufff és força dolent.... Perdoneu, però algú ho havia de dir!!

I com sempre, aprenent de les experiències que ens fan cada cop més forts.

Dilluns, a Girona és festa, i aprofitem per fer una nit més a França i anar a entrenar als terrenys de le Caylar! i visitar Millau!

Le Caylar

I a l'hora de dinar coneixem en Lluert, un tipus francès un xic antipàtic que em deixa tenir-hi un monòleg amb ell, però al mateix temps molt simpàtic i sense massa por, que per un moment sembla que espera que el convidem a dinar. Us el presento.

En Lluert

Cap d'any de raquetes i refugi!

Ostres! Repassant fotos, me n'he adonat que no havia escrit sobre el Cap d'Any!!!! o sigui que com anava dient que mai és tard per escriure-ho... ;)

Va ser un cap d'any tan especial i tan esperat, que no puc deixar d'escriure'n quatre paraules...
Feia ANYS, que volia celebrar el Cap d'Any en un refugi i mai aconseguia acabar de convèncer a ningú per fer-ho... la gent vol festa i alcohol... jo volia un lloc on només hi arribés qui realment ho sent i valora la muntanya mentre l'està pujant, bé, deixem les cursilades a part.

Finalment aquest 10/11 em va aparèixer la oportunitat, i amb quina força! L'idea era buscar un refugi, lluny ben lluny, que hi arribés poca gent, i a més que s'hi hagués d'arribar amb raquetes, per posar-hi més emoció i aprofitar per fer alguna excursioneta extra amb raquetes el dia següent i ja de pas, també el mateix dia.

"Cuidado" que punxo!

O sigui que també em va aparèixer l'excusa perfecte per no llogar més raquetes i anar directe a comprar-ne unes de noves, una de les altres coses que tenia pendent de molt de temps... vaig aprofitar també l'excusa de la seguretat per comprar piolet i grampons... definitivament el 2011 ja pintava que seria un GRAN any abans de començar-lo :)))

El refugi escollit finalment va ser el dels Estanys de la Pera on sabem que no es farà sopar especial ni res gaire extraordinari, simplement es deixarà portar a la gent cap al que vulgui al moment...
Quedava per acabar de decidir el pic del dissabte, que dependria de l'estat de la neu, que finalment fa ser el pic de la Colilla i un descens 100% orientació (estava tot plè de neu) pels estanys.

En magenta, la ruta realitzada durant els 2 dies. Mapa base: Alpina de la Cerdanya

Dijous pugem a dormir al refugi de la Molina, per tenir més a prop la zona de sortida, que és a l'estació d'esquí de fons d'Aransa. I divendres matí, ben d'hora ens plantem a l'estació, amb les raquetes a l'esquena i la maleta ben carregada.

Ah que sembla que en sàpiga i tot?

Amb poca estona de raquetada, i després de passar per una pista fantàstica de raquetes, arribem al refugi de Pollineres, on es creuem amb la gent que està fent esquí de fons per la pista.

Refugi de Pollineres

Seguim per un caminet que puja directe al Refugi dels Estanys de la Pera. Ja abans d'arribar es pot veure el refugi molt amunt, amb un desnivell important. S'està ennuvolant molt i sembla que no podrem allargar massa la ruta un cop arribats al refugi.

    

Amunt, sempre amunt

Encara de pujada, una cascada petita però xulíssima

Disfrutant al màxim de la pujada, del paisatge fantàstic, arribem al Refugi dels Estanys de la Pera. Com que el dia no sembla que hagi de millorar entrem amb la intenció de quedar-nos ja fins al vespre dins el  refugi.

Arribant al refugi

Però com no podia ser de cap més manera, en aquesta vida, les coses que fan més il·lusió són les menys esperades, i sense adonar-nos-en i encara no sé com... s'aclareix el dia!

El mateix refu al cap d'unes hores...

Sol espaterrant que surt de cop a la tarda

No deixem escapar l'oportunitat del bon dia que fa per arribar al collet de Sant Vicenç. O sigui que tornem a posar-nos raquetes, maleta i material divers i sortim d'excursió altra vegada. Definitivament, l'any 2010 no podia acabar millor, un any que per cert.. no havia començat gens bé.

Surt el sol, per tant, sortim!

El refugi de fons amb l'estació d'esquí de fons també de fons

Camallarga!

Arribem al collet i no ens podem creure tot el que es pot veure des d'allí dalt. Tot Andorra per una banda, que permeten recordar les zones de ferrades fetes uns mesos enrere, i per altra banda la Cerdanya. Em quedo sense paraules.

Andorra de fons

Cerdanya de fons, crec que aquí plorava d'emoció

Un cop fet el collet i abans que es comenci a fer massa fosc i sigui perillós, retirem cap al refugi. Però les ganes de quedar-me una estona més allà dalt us ben juro que hi eren...

Baixada. Rastre + posta sol

Arribem altre vegada al refugi i pràcticament ja ens preparem per sopar. Curiosament comença a arribar gent coneguda. És un equip de raids! Quina casualitat! La cosa cada vegada va a millor si el 2011 continua així el 2011 serà un any increïble. Aquí dalt estem fets tots de la mateixa pasta. Bona gent.

El sopar, no podem pas dir que no fos especial. El guarda es va passar la tarda cuinant. Les campanades les vam tocar amb una olla i un cullerot. No sabeu el temps que feia que m'imaginava aquesta situació cada cap d'any, i finament la vaig poder viure amb la meva pròpia pell.

L'altre cosa que no ens podíem perdre allà dalt, era la sortida del sol. O sigui que ja abans de que traies el nas, el vam treure nosaltres. Feia força fred, però aguanto!!

El primer sol del 2011

Ho recordo ara, i sembla que tot plegat hagués estat una pel·lícula de la màgia que va tenir tot plegat....

El dia a aquelles alçades no s'aixeca massa despert. Tot i així ens permet fer el pic de la Colilla sense problemes. Sort que portem un rumb controlat, perquè amb tanta neu el camí no es veu, i s'ha d'anar amb compte seguint el mapa i el relleu en cada moment.

Pujant al pic de la Collila.

Un cop a dalt, continuen les vistes fantàstiques de la zona. I un descens igual d'increïble que la pujada.

Comença la baixada

La baixada és una mica complicada, però totalment assequible. La neu una mica massa dura, que fa que costi de clavar les raquetes, i un peu mal clavat em faria baixar directe a baix i no precisament amb raquetes...

La baixada és un pèl complicada i perillosa

Descens encantador, pel voltant dels llacs, que no sabem si els hi passem per sobre... pel costat... perquè estan tots tapats de neu i congelats...

Arribem altra vegada al refugi de Pollineres, i desfem la pista de raquetes que ens du fins a l'aparcament.
Realment, el desastrós 2010 no podia acabar millor, i el fantàstic 2011 no podia començar millor.

I els meus 11 propòsits que em vaig fer pel 2011, i que ara, gairebé mig any després, recupero...

• Inici d'any en un refugi -- aconseguit!
• Pic de +3.000m
• WOC '11 -- en tràmit
• Cavalls del vent trotant
• Jukola -- en tràmit
• Pont tibetà i tram extra difícil centellles -- aconseguit!
• Aguantar tota la temporada a elit -- en tràmit
• Rogaine 24h -- aconseguit
• Ruta llarga en BTT
• Marató-O -- en tràmit
• (Aquest últim no el publico ;) )